¡Ai, ai, ai Barcelona!

Llegiu la interjecció “ai, ai, ai” com una expressió temorosa. “Ai, ai, ai” perquè des de fa uns anys, la nostra ciutat tradicionalment acollidora, plena de comerços, amb una oferta gastronòmica excel·lent i unes platges envejables, s’està transformant en un lloc insegur i saturat de turistes de xancleta, que al seu torn són els que més pateixen les conseqüències d’aquesta escalada. Tres-cents furts cada dia no és poca cosa. És una xifra escandalosa que no descendeix malgrat el clamor popular perquè reverteixi una situació que va en augment.

Fa unes setmanes es va morir per un cop al cap una alt càrrec del govern de Corea del Sud, víctima d’una estrebada per robar-li la bossa. Al cap de pocs dies, en un hotel de luxe del passeig de Gràcia, desvalisaven la caixa forta de l’habitació de la família reial de Qatar. Un altre dia em vaig posar vermell mentre mirava el programa d’Alberto Chicote a La Sexta, en què un restaurant de la Rambla per a turistes intentava enganyar-lo encarregant les paelles a l’hotel del davant perquè no tastés les que realment servien ells, de mala qualitat.

Malauradament per al restaurant, Chicote els va descobrir i va posar en evidència els farsants. Un exemple de com es pren el pèl als turistes amb menjar de mala qualitat i per uns preus molt per sobre del raonable. Ai, ai, ai, Barcelona, que per aquí no anem bé. Han passat coses així per les xarxes socials en poques hores i s’han transformat en una mala referència per als que volen continuar vivint del turisme com a principal font d’ingressos. Aquesta ciutat pot morir d’èxit per culpa dels que han d’actuar dràsticament contra aquest desordre però no ho fan. 

Notícies relacionades

La meva gran sorpresa de Sant Jordi

Gest poc coherent

Al meu últim article ja els vaig parlar de ‘Barcelona-Madrid, decadència i auge’,  ‘Barcelona-Madrid, decadència i auge’, un llibre de Martí Font en què s’explica amb claredat la caiguda d’una Barcelona cada vegada més debilitada i desorientada. ¡Ai, ai, ai! H