Relleu a la CE

Una presidenta imprevista

L'adaptació del programa d'Ursula von der Leyen al de socialistes i liberals li ha permès obtenir la presidència de la Comissió Europea

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp49091189 designated european commission president ursula von der leye190716163714

zentauroepp49091189 designated european commission president ursula von der leye190716163714 / Vincent Kessler

Després de cinc setmanes de negociacions en el si del Consell Europeu, els líders dels estats membres van arribar a una sorprenent proposta per cobrir els principals llocs de la Unió Europea (UE) en el nou cicle polític. De tots ells, sens dubteel nom d’Ursula von der Leyen va ser el que més reaccions va aixecar, tant per no trobar-se en cap de les travesses prèvies, com també per l’absència de rellevància política a Alemanya.

La seva trajectòria política, prèvia a la nominació, no va encoratjar els millors auguris de cara als reptes a què s’ha d’enfrontar Europa. Els més crítics argumentaven la seva absència de posició en relació amb temes tan rellevants com la immigració o el canvi climàtic. També ha sigut moltcriticat la seva tasca als ministeris de Família i de Defensa,i ha arribat a ser acusada de prevaricació en la concessió de contractes públics a empreses vinculades a familiars de primer grau i comptava amb el rebuig frontal dels socialistes alemanys. A més, la seva candidatura va ser un compromís acordat entre Merkel iels països del grup de Visegradque venien de bloquejar les candidatures de Weber i Timmermans.

Notícies relacionades

Van der Leyen s’enfrontava, en la seva presentació davant del Parlament Europeu, a un context obertament advers i on no estava gens clar que anés a guanyar la votació que la convertiria en la primera dona a presidir la Comissió Europea (CE). La seva intervenció en la cambraha sigut decisiva i sostinguda sobre els postulats de l’Europa social, política migratòria més humana, canvi climàtic i regeneració democràtica, per convèncer els indecisos liberals i socialistes. I ho va aconseguir. L’adaptació del seu programa al de socialistes i liberals li ha permès obtenir la presidència de la Comissió. Això sí, la seva victòria ha sigutpel marge més estret de vots de la història, 383 vots a favor, 327 en contra i 22 abstencions, fins i tot per sota dels 422 obtinguts per Juncker el 2014. En termes de política consensual de la UE, un resultat molt pobre

A partir d’avui Van der Leyen ha de demostrar que la mort dels 'spitzenkandidaten' no ha sigut en va. Només d’ella depèn no trair l’aval obtingut pels representants de la ciutadania europea.  Ja ho veurem.