Al contraatac

Escriuran cançons sobre tu

És difícil resistir-se a la gent que s'entrega a la vida sense condicions, absolutament, sense xarxa

2
Es llegeix en minuts
FILE PHOTO  Dorados coach Diego Maradona at Benito Juarez Stadium  Ciudad Juarez  Mexico -November 24  2018  REUTERS Jose Luis Gonzalez File Photo

FILE PHOTO Dorados coach Diego Maradona at Benito Juarez Stadium Ciudad Juarez Mexico -November 24 2018 REUTERS Jose Luis Gonzalez File Photo / Jose Luis Gonzalez (REUTERS)

Fa uns dies, el dia de l’estrena en realitat (el meu fill petit és molt futboler, fins i tot vam comprar les entrades amb antelació), vaig anar a veure el documental sobre Maradona. No va ser una d’aquestes coses que les mares fem pels fills: em venia de gust de debò veure'l, tot i que no sàpiga res de futbol sé prou sobre les persones per saber que Maradona és un ésser excepcional, beneït (i maleït, les dues coses solen anar juntes) pels déus, al qual li ha tocat viure en una època, sobretot l’actual, cauta, correcta, interessada i obedient.

El documental és magnífic i un surt de la sala més enamorat si és possible del futbolista. És difícil resistir-se a la gent que s’entrega a la vida sense condicions, absolutament, sense xarxa. En Maradona no hi ha només un do descomunal per jugar a futbol, hi ha gana. No es fa res (interessant) sense gana, o passió, que és el mateix. Si no estàs una mica furiós, ni ho intentis, però si només estàs furiós, tampoc ho intentis. En Maradona es combinen la intel·ligència, el talent extrem, la gana i la fúria (la fúria de l’home amb el puny alçat cap al cel, de l’home que vol més), la sensibilitat també. Els grecs haurien escrit sobre ell. En algun moment em va recordar  Amy Whinehouse, hi ha persones que mai arriben a ser el que volen i persones que desborden el seu propi personatge, que són més del que elles mateixes poden suportar, i vaig témer per ell i per la resta de la seva vida, espero de debò que estigui ben acompanyat, que algú l’estigui cuidant.

Vam sortir del cine entusiasmats i vam anar a sopar a la pizzeria del costat de casa. Quan alguna cosa m’agrada, soc summament pesada i li dono la llauna a tothom, així que quan vam seure i vam demanar les begudes, li vaig dir al cambrer que havia d’anar a veure el documental sobre Maradona, tot i que no li agradés el futbol.

Notícies relacionades

Em va mirar molt seriós i em va dir: “No crec que hi vagi, Maradona és un mal exemple per als nens”. ¿Un mal exemple per als nens? ¿I qui vol ser un bon exemple per als nens? ¿Qui vol ser un bon exemple? ¿Qui vol ser un exemple a seques? Crec que al final el vaig convèncer, tot i que potser només va dir que aniria a veure la pel·lícula per cortesia.

A l’antiga Grècia s’escrivien cançons sobre les gestes dels herois. Durant la seva època a Nàpols, se’n van compondre algunes sobre Maradona. Tinc entès que es continuen cantant en l’actualitat.