Editorial

La Lluna, 50 anys després

Les missions a l'espai continuen tenint avui un component patriòtic i de supremacia tecnològica

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp49078607 soc luna190715194138

zentauroepp49078607 soc luna190715194138

Es compleixen 50 anys d’aquell “petit pas per a l’home” que havia de convertir-se en “un gran pas per a la humanitat”. Les paraules deNeil Armstrong, el primer a trepitjar la Lluna, van ser el resum simbòlic d’una gesta desconeguda que ha passat a formar part de l’imaginari col·lectiu. Anar més enllà del planeta Terra va ser, el juliol de 1969, una cosa inaudita, una autèntica aventura que es calcula que va costar 25.000 milions de dòlars de l’època. L’arribada a la Lluna de l‘Apollo 11va ser seguida per televisió per milions de persones i va generar una expectació mai vista, que després es va anar diluint amb les altres cinc missions (i 10 astronautes més, fins a un total de 12) que van allunar al satèl·lit, amb l’excepció de l’heroic rescat de l’Apollo 13, que va tenir en suspens el món sencer.

La carrera espacial va ser justament això, una competició política i militar entre els Estats Units i la llavors Unió Soviètica, en plena guerra freda.Els primers avenços soviètics de 1957 (els satèl·lits Sputnik) i el primer vol tripulat a l’espai (a càrrec de Iuri Gagarin) van exacerbar la por i l’orgull nord-americà fins al punt que, en una de les seves primeres intervencions, el 1961, el president Kennedy va prometre enviar un home a la Lluna abans d’acabar la dècada.Així va ser, en bona part gràcies als coneixements d’enginyers alemanys reclutats d’entre les files nazis, com Wernher von Braun, responsable del coet Saturn 5, el dispositiu més potent que mai ha volat. 

Avui torna a estar sobre la taula la voluntat de tornar a la Lluna i fins i tot d’anar-hi més enllà. I continua sent una carrera amb un gran component d’orgull patriòtici del desig de demostrar lasupremacia tecnològica i industrial. Amb l’excepció que, en aquest nou repte, els oponents són els Estats Units i la Xina, descomptant-hi els propòsits d’una Rússia en hores baixes i una Agència Espacial Europea que també lluita pel protagonisme. La Xina és el primer país que ha allunat a la cara fosca de la Lluna i pretén establir-hi una base fixa. Donald Trump ha anunciat que els Estats Units, amb el programa Àrtemis, seran els primers a portar una dona al satèl·lit, el 2024, i estan en marxa plans perquè la Lluna sigui una espècie d’estació de transbord per als vols tripulats que recalin a Mart.Una nova competició amb resultats incerts en què, sobretot, es tracta de dilucidar, com fa 50 anys, qui mana a la Terra.