LA CLAU
El funeral de Gary Cooper
Sánchez no és persona que defugi el risc ni els desafiaments. Allà hi ha el record èpic de la batalla pel PSOE. Però llavors ho tenia tot per guanyar i poc que perdre. Ara, de cara a la investidura, la fórmula s'ha invertit
zentauroepp49000567 pedro sanchez y pablo iglesias190709123941 /
Sánchez preferiria governar en solitari amb recolzaments externs variables. ¿Qui no desitja que li toqui la loteria? El desig té una lògica molt potent, però de vegades s’evapora sobre les brases de la realitat. Iglesias exigeix a Sánchez una coalició. Coneix bé la sagnia que li va suposar el combat frontal contra elPSOEi després la col·laboració parlamentària amb aquest. Una coalició, a més, li permetria reagrupar forces per recosir el seu lideratge.
El PP i Cs no presten orelles al’establishment, desitjós d’un govern sense dependència de Podem (política econòmica i laboral) ni delsindependentistes (inestabilitat assegurada, com il·lustra José Antonio Zarzalejos en aquest diari). Casado, abocat en la reflotació del seu partit i la seva direcció, no contribuirà, sobretot quan una repetició electoral podria tornar-li bona part de la queixalada de Vox.
El rebuig de Rivera és encara més eloqüent, malgratl’enorme pressió que rep, o justament per això mateix. Com sigui, el líder de Ciutadans fa uns càlculs estranys. El seu sostre electoral mai ha sobrepassat el terra del PP. Sense recórrer al’estrangulació de l’adversari sembla difícil aconseguir el sorpasso. Però en comptes d’enviar el PP a l’oposició a Madrid i aprofundir la debilitat de Casado, li brinda un enorme baló d’oxigen institucional amb què iniciar la reestabilització. Casado veu en Madrid el seu Covadonga particular.
El desig de Sánchez. Governar en solitari o amb cessions mínimes. Iglesias està necessitat i això anima Sánchez a pujar l’aposta. Iglesias sap que ell pot perdre uns diputats més o fins i tot el comandament, però Sánchez pot perdre el Govern. Això són paraules serioses. Aquí és on el líder morat troba forces per al seu duel.
Riscos i desafiaments
Notícies relacionadesSánchez no és una persona que temi el risc ni defugi els desafiaments. Allà hi ha l’èpica batalla pel PSOE i la conquesta del Govern. Un home sol. Gary Cooper a l’estació deHadleyville. La diferència és que llavors Sánchez ho tenia tot per guanyar i poc per perdre. Ara, la fórmula s’ha invertit.
Forçar la màquina fins a la repetició electoral comportaria grans riscos per a l’esquerra: frustració de l’electorat progressista i refugi en l’abstenció, recuperació de la dreta..., en el millor dels casos per al PSOE, esgarraparia un grapat de diputats a Podem, però en continuaria depenent per formar majoria. Poquescompanyies d’assegurancescobririen aquest risc. Però tampoc haurien cobert el funeral de Cooper, és cert.
