Una nova Inquisició

De manera lenta i gairebé imperceptible, es va obrint pas un discurs que explica tots els mals actuals de la humanitat partint de l’univers d’internet. Fa uns dies un estudi sentenciava que els adolescents accedien a publicacions pornogràfiques a través d’internet als 14 anys. Si canviem internet per les revistes de paper, és evident que no hi ha cap novetat en el tema. Una cosa similar ha passat amb l’enverinat debat de les ‘fake news’, com si la mentida fos un invent digital. ¿Ja ningú recorda les imatges ‘fake’ de les armes de destrucció massiva que Colin Powell va mostrar al Consell de Seguretat de l’ONU el 2003? ¿O aquella citació d’Aznar en les edicions d’urgència dels diaris de paper sobre els atemptats de l’11-M: "ha sigut ETA"? L’únic nou és que mentir a les xarxes és més barat i més eficient, en el sentit que es distribueix més de pressa amb menys costos. També és cert que hi ha menys filtres, l’absència digital del reconeixement a la figura dels editors és una tragèdia, però també hi ha més transparència i les falsedats tenen més ulls que les vigilen amb possibilitat de denunciar-les. 

De tant en tant, aquesta nova Inquisició obsessionada amb internet i amb les xarxes, practica el negacionisme. La Sala Penal del Tribunal Suprem del Regne d’Espanya acaba de sentenciar que "els bitcoins no són diners". Ho ha dit a propòsit d’una estafa practicada amb la criptomoneda, però la indemnització de la qual s’haurà de pagar amb "moneda de curs legal". Encara sort que no se’ls ha ocorregut dir que no es podrà pagar amb una moneda virtual, perquè per aquest camí acabarien demanant que el condemnat anés a buscar l’or al Banc d’Espanya. Cada dia es fan milers de transaccions a tot el món amb bitcoins. Les monedes obtenen el seu valor en el canvi. Les físiques i les virtuals, sinó és que considerem que totes són virtuals en tant que "representacions". En fi, que a internet i a les xarxes hi ha els mateixos mals que qualsevol lloc on hi viu el gènere humà: estafadors, explotadors sexuals, mentiders... I també hi ha totes les grandeses. Amb menys filtres, cosa que de vegades és millor i d’altres pitjor. Passem a un altre tema.