EN CLAU EUROPEA

Candidata problemàtica per a Brussel·les

La majoria dels alemanys consideren que Van der Leyen serà una mala presidenta de la Comissió Europea

Els escàndols i la mala gestió al capdavant del Ministeri de Defensa alemany constitueixen un mal precedent per a la UE

3
Es llegeix en minuts
zentauroepp49014182 german defense minister and candidate for european commissio190710210031

zentauroepp49014182 german defense minister and candidate for european commissio190710210031 / Francisco Seco

La candidata a la presidència de la Comissió Europea, la democristiana alemanya Ursula von der Leyen, s’enfronta el 16 de juliol al vot de ratificació del Parlament Europeu amb un suport molt ajustat. Ni tan sols a Alemanya compta amb recolzament: un sondeig per a la cadena ARD indica que només el 33% dels alemanys considera que és una bona candidata, mentre que el 56% estima que no serà una bona presidenta de la Comissió Europea.

A més dels plagis a la seva tesi doctoral, la seva tasca al capdavant del Ministeri de Defensa des del 2013 constitueix un mal precedent, ja que està esquitxada d’escàndols per mala gestió, adjudicació de contractes a dit, sobrecostos desmesurats i greus deficiències d’equipament en l’exèrcit. El Parlament alemany està investigant Von der Leyen per l’adjudicació a dit de lucratius contractes a consultores externes, com McKinsey, on treballa el seu fill. La ministra ha aconseguit sobreviure políticament a aquests escàndols gràcies a la protecció de la cancellera alemanya, Angela Merkel, de l’influent dirigent democristià Wolfgang Schäuble i del poderós grup de comunicació Bertelsmann. La ministra ha teixit així mateix una xarxa internacional de recolzament polític gràcies a ser membre de la junta directiva del World Economic Forum i participant regular en les reunions del secretista grup Bilderberg.

La campanya de seducció empresa aquesta setmana per Von der Leyen entre els grups parlamentaris ha tingut fins ara un èxit limitat. Les seves respostes genèriques i evasives a les preguntes dels diferents grups parlamentaris recorden les promeses formulades de forma camaleònica pel també conservador José Manuel Durao Barroso el 2004 i el 2009 per intentar acontentar tothom i assegurar-se la ratificació parlamentària. Barroso, davant de l’oposició que despertava la seva renovació en el càrrec el 2009, va retardar al setembre la votació parlamentària per acumular prou recolzament i sumar el suport de la majoria dels euroescèptics. Els líders de la UE i Von der Leyen han optat en aquesta ocasió per una votació ràpida per impedir que es consolidi una majoria de rebuig.

Sense programa estructurat

Al ser una candidata sorpresa de l’últim minut, no té un programa estructurat d’acció i govern per a la Unió Europea (UE). La vaguetat de les respostes de Von der Leyen en qüestions clau com la justícia social, el canvi climàtic, la gestió de la immigració i el respecte dels principis democràtics en els estats de la UE no va convèncer la majoria dels grups parlamentaris europeistes. Von der Leyen aprofitarà la seva intervenció davant del ple del Parlament Europeu el 16 de juliol per esbossar les seves prioritats polítiques al capdavant de l’Executiu comunitari i per intentar satisfer les demandes que li han formulat els diferents grups parlamentaris aquesta setmana.

Notícies relacionades

Von der Leyen compta amb el suport del seu propi grup, el popular. Els liberals de Renovar Europa s’inclinen per recolzar la seva nominació, tot i que el grup està dividit. El vot liberal està condicionat a la promesa de nomenar la comissària de Competència, Margrethe Vestager, com a vicepresidenta de la Comissió Europea amb el mateix rang que el vicepresident primer, el socialdemòcrata Frans Timmernas. Els liberals exigeixen a més una Conferència sobre el Futur d’Europa i l’establiment d’un mecanisme de supervisió i defensa de la democràcia a la UE. Això últim xoca amb l’actitud evasiva adoptada per Von der Leyen respecte als governs autoritaris de Polònia i Hongria, que van recolzar el seu nomenament i els eurodiputats dels quals necessita per aconseguir la seva ratificació parlamentària.

El grup socialista també està dividit i decebut per les seves respostes sobre la defensa de la democràcia, la política econòmica, la desigualtat social, el canvi climàtic i la immigració. Els eurodiputats socialistes dels països on governen es veuran pressionats per recolzar la decisió dels seus líders en el Consell Europeu, mentre que els alemanys han anunciat que hi votaran en contra. També hi votaran en contra els Verdes i Esquerra Unitària. Al contrari, els euroescèptics del grup Conservadors i Reformistes s’inclinen per donar suport a Von der Leyen i el grup ultradretà Identitat i Democràcia està debatent si li dona suport o no.