¿Una final espanyola? ¿Per què no?

Veure Roberto Bautista en les semifinals de Wimbledon juntament amb Rafael Nadal és una gran alegria i una cosa històrica en què ni tan sols podíem somiar, però que, veient l’evolució del tennis espanyol, no hauria de sorprendre’ns. ¿Una final espanyola en herba? Difícil, però ¿per què no? El 1994 pocs pensaven que Sergi Bruguera i Alberto Berasategui la jugarien a Roland Garros i després ho han fet bastants més. 

En el clàssic entre Nadal i Federer veig Nadal lleugerament favorit, perquè d’entrada és molt millor en herba que el suís en terra, tot i que Wimbledon és el torneig de Federer, evidentment, i pel qual es prepara tot l’any. Federer és el ‘jugador 10’ en herba, això és cert, però davant  Nadal mostra sempre debilitats i no l’he vist en el fons de la pista tan fi per aguantar la pressió del mallorquí.

Si Federer vol guanyar, hauria d’intentar escurçar els punts, sorprendre’l. Fer bastants ‘aces’ i un joc de servei volea que pot acabar sent molt perillós per a ell. Per contra, Nadal intentarà com sempre atacar-li el revés, tot i que la bola en herba no bota com en terra, però farà dubtar Federer si tornar-la tallada o liftada i aquells segons de dubte permetran a Nadal, que és molt ràpid de cames, arraconar-lo al fons, fer-lo córrer i poder prendre posició a la pista per jugar la dreta amb molts paral·lels a contrapeu o angles molt oberts per decidir el punt. 

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

El repte serà molt diferent per a Bautista. Ha d’entrar a la pista sabent que és a semifinals de Wimbledon, que ha guanyatDjokovic dues vegades aquest any i que tindrà les seves opcions. Però, alhora, això no li ha de pesar per jugar. Si està nerviós, Djokovic no li donarà opció. 

Bautista ha de fer el partit llarg al serbi, imprimir un bon ritme des del fons de la pista, moure’s ràpid, tirar ràpid, fort, profund i no equivocar-se, perquè Djokovic és molt llest i aprofitarà qualsevol indecisió.