IDEES

Recordarem aquest cine adolescent

1
Es llegeix en minuts
5954625-1

5954625-1

Els nostàlgics del futur ja tenen la seva noia de rosa. Estic convençuda que en el futur recordarem aquests anys com una dècada brillant per al cine adolescent, una època que no ha d’envejar res als 80 d’'Aquel excitante curs’ (1982), 'Un gran amor' (1989) o John Hughes. Algunes de les pel·lícules que proven el bon moment del subgènere han fet un soroll inesperat, sumant reconeixements i fins i tot colant-se en els Oscar.

La realitat és que han coincidit en el temps diverses directores i directors amb una sensibilitat extraordinària per parlar de l’adolescència

És el cas de ‘Lady Bird’ (2017) de Greta Gerwig.Però, tot i així, la majoria són propostes independents i cada una de la seva mare i del seu pare. Ni són pel·lícules comercials ni tenen el mateix patró, tot i que hi pugui haver una sensibilitat estètica comuna. Per tot això, no és fàcil ni que transcendeixin en el present (sí que ho faran a llarg termini) ni considerar-les per inèrcia proposades en la mateixa direcció. Però, d’alguna manera, sense intenció de donar a entendre que totes són iguals, és important agrupar-les per fer-les visibles. O visibles fora de l’entelèquia del circuit crític o de festivals.

Notícies relacionades

La realitat és que han coincidit en el temps diverses directores i directors amb una sensibilitat extraordinària per parlar de l’adolescència. En només dos anys han aparegut 'Lady Bird' i ‘Eighth grade' (2018), en què Bo Burnham parla de ser adolescent en l’era virtual. També ‘En los 90’ (2018), pel·lícula enganyosament nostàlgica en quèJonah Hill projecta en el passat l’adolescència del present, i el magnífic drama deDesiree Akhavan‘La (des)educación Cameron Post’ (2018), sobre la terrible existència de teràpies de reorientació sexual. I a finals de juliol arriba 'Súper empollonas’ (2019), el debutd’Olivia Wilde  amb dos personatges femenins meravellosos.

Expliquen històries diferents i abracen temes diferents, però totes reflecteixen amb mestria aquell període vital. Les seves autores i autors hi parlen de l’adolescència de forma directa, amb lucidesa, mostrant una capacitat d’observació admirable i, molt important, superconnectats a la realitat. Fins i tot quan ambienten les seves històries en una altra època, fins i tot quan semblen brollar dels seus records, hi mostren el sentir, les preocupacions i els canvis del present.

Temes:

Cine