Istanbul, estrella i pou d'Erdogan

Istanbul, la porta d’Àsia, la ciutat que fa 16 anys va encimbellarRecep Tayyip Erdogan, li ha girat l’esquena i ha sacsejat els fonaments de la supremacia del president turc. Ekrem Imamoglu, el candidatopositora l’alcaldia de la megalòpolis que concentra gairebé la meitat de l’economia de Turquia, va assestar a Erdogan un doble cop. Elnou alcalde, unsocialdemòcrata conciliador que va cridar a la unitat dels votantscontra els abusos del poderi lacorrupció, no es va deixar acovardir per la pressió que va forçar el Consell Electoral Suprem a anular la seva victòria en les eleccions de març. La supèrbia va impedir al president comprendre que larepetició dels comicis, el 23 de juny, seria un referèndum sobre el seudespotismei que Imamogluredoblaria el seu triomfamb nou punts de diferència sobreel candidat del governant Partit de la Justícia i el Desenvolupament(AKP).

Entossudit a conservar el poder

Europa tem queaccions desesperadesd’Erdogan per mantenir el poderdesestabilitzin Turquia, sumida en unacrisi econòmicades de l’intent colpista del 2016, que va frenar la inversió estrangera, va desplomar la rupia el 2018 i va conduir a la recessió a començaments d’aquest any. El president, instal·lat en unautoritarismeque ha transformat la democràcia en un règim híbrid a l’estil de laRússia de Putin, l’Hongria d’Orbán o la Polònia de Kaczynski, està entossudit a conservar el poder, i per fer-ho necessita que el país torni al camí delcreixement econòmic. El 6 de juliolva destituir fulminantment el governador del Banc Central, Mjurat Centikaya, que va tractar de preservar laindependènciade l’entitat i que, preocupat per la inflació, haviarebutjat reduir les taxes d’interès, tal com li exigia el Govern per estimular l’economia.

Amb 82 milions d’habitants, l’estabilitat de Turquia, pont entre Orient i Occident, éscrucial per a Europa.La seva cooperació és clau per impedir l’arribada massiva derefugiatsa la Unió Europea (UE), la qual cosa concedeix a Erdogan una singularcarta de negociació. Després d’anys de rebutjar els esforços d’Ankara peringressar a la UE, l’acostament de Turquia a Rússia causa unaprofunda preocupacióa Brussel·les i la decisió d’Erdogan de comprar elsistema de defensa antimíssils rusS-400 genera enrenou.

Enfrontament Turquia-EUA

Europa haurà de fer ús dels seus millors dots mediadors per temperar l’enfrontament Turquia-EUA. Trump ha amenaçat Ankara amb fortessancions econòmiquessi, com està previst, els S-400 s’instal·len en territori turc a finals de juliol. Washington ha suspès la participació de Turquia, un dels 29 membres de l’OTAN, en el programa de l’avió de combat de pròxima generació F-35 per por que, amb el sistema rus operatiu, el desplegament del caça furtiu nord-americà es facivulnerable a les defenses aèries de Rússia.

L’enormebossa de gasdescoberta en aigües de Xipre, la tercera del món, ha contribuït també a aprofundir elressentiment turc contra Occident. La República Turca de Xipre del Nord (que només reconeix Ankara) i Turquia, d’una banda, i d’una altra, la internacionalment reconeguda República de Xipre, Estat membre de la UE, es disputen l’abast de les seves respectives zones econòmiques exclusives perexplotar els jaciments gasístics.

Les ambicions turques, enfosquides

Lasituació estratègica de Turquiarespecte als mercats i proveïdors d’energia va propiciar projectes com TurkStream amb Rússia, Transanatol amb l’Azerbaidjan i el gasoducte de l’Anatòlia Oriental amb l’Iran, que alimenten la voluntat del Govern de posicionar el país com elgran centre energètic de distribuciódel mercat europeu. La formació, el gener passat al Caire, delFòrum del Gas per al Mediterrani Orientalentre Xipre, Grècia, Israel, Egipte, Itàlia, Jordània i els territoris palestins, deixant fora Turquia, el Líban i Síria, enfosqueix lesambicions turques.

Notícies relacionades

Andrés Mourenza: "Erdogan aspira a una Turquia que s'assembli a ell"

Imamoglu: «Això és una lluita per a la democràcia a Turquia»

Erdogan,a cavall d’unislamisme políticmoderat de fort caràcter identitari, havia somiat convertir Turquia en el país que capitalitzés la voluntat del món islàmic d’alliberar-se de lesrèmores colonialsi avancés unit cap al progrés. Els joves que el 2011 van protagonitzar laPrimavera Àrabvan veure en Erdogan el mirall del líder que buscaven. Els interessos d’Occident van contribuir a agostejar la Primavera Àrab, i laconcentració de poderva acabar amb l’exemple de la gran democràcia islamista.

Istanbulva ser l’estrella del líder que va voler acabar amb la corrupció i la crisi política, econòmica i social de la Turquia de finals de segle. Gairebé dues dècades després, Istanbul s’entreveu com el pou en què s’ofega l’ambició sense fre d’Erdogan.