Bipartit sense vacances

Un dels líders veïnals de la Barceloneta em deia aquesta setmana que les eleccions municipals s’haurien de fer al febrer perquè el govern sortint estigués ja rodat de cara l’estiu, la temporada més dura per Barcelona, quan la ciutat es posa al límit, quan augmenta la població, quan més neteja i vigilància necessita i quan els problemes de tot l’any, com l’habitatge, persisteixen i fins i tot s’agreugen. Fa 25 dies que els regidors han pres possessió del seu càrrec i fins aquest dimecres no hem conegut el pacte de govern entre Barcelona en Comú i el PSC. Massa dies d’aturada, de paràlisi i massa dies pels ciutadans i entitats socials que esperen interlocutor. La ressaca electoral ha estat molt llarga i hi ha hagut una certa sensació de caos, hi ha ajudat el buit de poder al consistori.

El nou govern «fort, d’esquerres, cohesionat i equilibrat» en paraules d’Ada Colau no podrà tenir ni els cent dies de gràcia. No tindrà ni temps d’adaptació ni podrà fer vacances perquè la ciutat tampoc les fa. Haurà de reaparèixer en escena amb força per revertir la sensació de desgovern. Qui tindrà més feina per resoldre les qüestions pendents és el nou tinent d’alcalde de Prevenció i Seguretat, el socialista Albert Batlle. Barcelona ha batut records d’inseguretat aquest cap de setmana, uns fets que reafirmen els resultats del primer baròmetre del mandat. L’enquesta municipal ja va detectar la preocupació dels barcelonins per aquesta qüestió. Un 27% pensen que la inseguretat és el principal problema que té la ciutat, feia set anys que no es tenien xifres similars. Es pot confiar en els cent nous agents de la Guàrdia Urbana i en els cent mossos més que aquest estiu reforçaran el patrullatge, però això no sembla suficient per calmar una percepció que està calant en barcelonins i turistes. 

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

La seguretat serà el gran repte per Albert Batlle, pel PSC i també pel nou govern. Però n’hi ha un altre, l’entesa amb la oposició, necessària per poder governar. Ho ha dit Jaume Collboni «aquest serà un govern de mà estesa». No quedarà més remei. L’oposició ja avisava dimarts amb una fotografia conjunta de tots els grups, menys el que lidera Manuel Valls. Una foto que sumava 21 i que donava un missatge clar: el nou govern és fort però minoritari.

EEntendre’s, cedir i pactar haurà de ser la fórmula de capçalera d’un executiu que no ha estat fàcil de tancar. S’ha hagut de combatre la desconfiança i els recels que hi ha entre els dos socis. La prova és que el pacte s’ha cuinat amb un equilibri mil·limètric entre Barcelona en Comú i PSC. Uns i altres no es trauran l’ull de sobre. L’èxit també serà  demostrar que aquest govern pot funcionar. Més val que l’encertin. No serà fàcil, però no hi ha alternativa, els ajuntaments no es poden dissoldre ni s’hi poden repetir les eleccions. Això vol dir que el bipartit municipal gestionarà la única institució sense urnes a l’horitzó.  Tota una responsabilitat pel govern, tot un alleugeriment pels ciutadans i tota una necessitat per Barcelona.