Reggaeton noruec

Des que Georgie Dann va llançar la tovallola –mai millor dit–, la cançó de l’estiu ja no és el que era. Ara ens hem de conformar amb la xorrada anual de Leticia Sabater, i aquest any ni això, ja que la condemnada no dona senyals de vida i no tenim ni una trista ‘salchipapa’ per emportar-nos a l’orella. Encara sort que encara queda gent que intenta conquerir l’estiu (pseudo)musical amb les seves ocurrències. És el cas del grup italià Nanowar of Steel, practicants del que ells anomenen freak metal, que consisteix en una burla implacable del rock dur i el heavy metal. Bussejant per YouTube, he trobat la seva última i deliciosa burrada, que atén per 'Norwegian reggaeton’ i s’hauria de convertir en la cançó d’aquest estiu: en només una setmana ja ha superat el milió de visualitzacions (¡i tres d’elles són meves!).

Tal com indica el seu nom, aquest gran tema és una barreja impossible de reggaeton i metal satànic, una subsecció del heavy metal que té especial popularitat a Noruega (aquests tios no fan res perquè sí), on el satanisme musical té molt predicament: recordem el grup Mayhem, que alternava els concerts amb la crema d’esglésies fins que el més boig de la colla va decidir assassinar a cops de martell el cantant, un cretí inofensiu que es feia anomenar Euronymous i que a la pel·lícula que es va rodar sobre aquest tema tenia els trets facials de Rory Culkin, el germà del Macaulay Culkin homenatjat per Ladilla Russa en una de les seves cançons).

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

Rodat en una platja rònega i amb unes dones que ballen ‘twerking' amb més bona intenció que resultats psicalíptics, 'Norwegian Reggaeton' alterna l’anglès i l’espanyol en una lletra satanicocaribenya delirant. En un moment donat, el satanista que canta es treu la perruca, es converteix en Pitbull i li bufa als Cranberries la cèlebre tornada histèrica del seu èxit 'Zombie', amb la intenció, suposo, que la pobra Dolores O'Riordan es remogui en la seva tomba. Gràcies a la seva poca vergonya i a la seva deixadesa, el videoclip de 'Norwegian reggaeton' és una obra mestra de la xufla contemporània que ofereix una resposta obliqua a aquella vella pregunta de Frank Zappa sobre si l’humor tenia cabuda en la música.

En la música, no ho sé, però és evident que en el deliri en què s’està convertint el món pop ocupa un lloc d’honor.