I a sobre ens queixem

Abans de jugar a les mil diferències entre una platja massificada i un paradís podríem començar per les similituds, que es redueixen a tres: el sol, el mar, la sorra. Les platges més turístiques poden estar farcides de molèsties, en canvi, les paradisíaques, com va observar l’autor del Robinson, són perilloses. En comptes de cocoters que amenacen la integritat física del despistat que es recolza a la seva ombra, d’aparença protectora, amb el llançament de cocos madurs com pesats obusos que li poden esberlar el cap o rebentar la panxa, hi destaquen unes vistoses torretes amb un vigilant amatent disposat a socórrer els aventurers urbans que es puguin trobar en un destret. Per si fos poc, parelles d’amables guàrdies hi passegen amb calça curta o bé amb quatre per quatre per mantenir l’ordre i espantar els venedors ambulants, sempre menys agressius que els taurons o els varans de Komodo. També abunden unes barquetes que, amb aparells ad hoc encastats a proa, recullen la brossa que uns quants desaprensius llancen a les aigües amansides.

Les nostres platges no són sinó natura desnaturalitzada, pur artifici. També un prodigi de netedat si les comparem amb les platges ‘abandonades’, plenes d’algues mig podrides i pudentes i d’objectes derivats del petroli que el mar retorna enfurismat a cavall dels temporals. En canvi, les nostres platges apareixen a primera hora del matí en perfecte estat de revista, filtrades i pentinades per màquines que no hi deixen ni una punta de cigarret, ni un envàs, ni una simpàtica petjada triangular d’ocell en el cas que algun es despistés i gosés deambular per territori prohibit.

Acostem-nos a Itàlia, on és quasi impossible trobar un pam d’arena per estendre-hi la tovallola i plantar-hi un para-sol. A Itàlia es paga per la platja a l’estiu, gandula i altres serveis inclosos, de la mateixa manera que a totes les estacions d’esquí es paga a l’hivern. Ningú se’n queixa. En canvi, el luxós hotel Vela de la Barceloneta ha vist reduït el seu espai privatitzat en benefici del ciutadà que disposa així, gràcies als Comuns, de més espai comú.

Notícies relacionades

La venda ambulant il·legal es desborda a les platges de Barcelona

La metròpoli de Barcelona inicia la temporada de platja abordant el fenomen de la regressió

Per cantar les excel·lències de les nostres autoritats no cal anar a la recerca dels procel·losos oceans ni tampoc més a la vora, a la riba sud d’aquest mateix Mare Nostrum, d’aparença tan benigna i d’història tan salvatge, on campen màfies que atapeeixen esquàlids emigrants en pasteres. Allà, més val no acostar-s’hi. Més val agafar el metro o el bus i arriscar-se a ser interpel·lat per un llauner, un venedor de mojitos més o menys adulterats, un d’entrepans reblanits per la humitat o per l’oferta de massatges poc professionals.

Es miri com es miri, si la visió és prou oberta i global, les nostres platges es troben a la banda alta, entre les més segures i regulades d’aquest món, per no parlar de l’altre, ni de cap altre, i menys encara del tercer. Aquí, el màxim perill són els exèrcits de meduses, que a hores d’ara es deuen confabular, mar enfora, per multiplicar-se i infligir greus urticàries als que, a sobre, es queixin.