Cercar claredat

Els arguments segons els quals la sobirania no és divisible, els que defensen que Espanya és jurídicament i políticament un tot i que una part del tot no pot decidir sobre aquest tot, no són suficients. Una democràcia no pot retenir la majoria de ciutadans d’un dels seus territoris contra la voluntat d’aquests ciutadans, entre d’altres coses perquè fer-ho és perillós.

Vull aclarir que aquestes paraules no són meves. Les escrivia fa quatre anys un conegut escriptor gironí nascut a Extremadura. Un columnista que contempla la situació actual de Catalunya amb una barreja “d’incredulitat, humiliació, fàstic i vergonya”. Afegia, en el seu article, que si una “majoria clara i inequívoca” de catalans votava per la independència, la solució era la Clarity Act, ara reivindicada per Roger Torrent. I encara ho repetia dos anys després. La llei canadenca no és cap panacea per a l’independentista radical. És restrictiva. De fet, una garantia de la unitat. Però és un pas civilitzat i ferm cap a solucions possibles. És una llàstima que no es valori com cal per sortir de l’atzucac. I tal com estem, dubto que aquell escriptor que els deia ara mateix la defensés amb tant de fervor.