Anar al contingut

Al contraatac

Malsons polítics

DAVID CASTRO

Malsons polítics

Xavier Sardà

Avui ha somiat amb Sánchez convocant eleccions cada mes i mig. Com li agradaria ser ric. Als acabalats els importa un rave si ERC s'acull a la inexistent via de Quebec i no els treu el son allò de la Diputació de Barcelona

Pere Balboa ha tornat a tenir horribles malsons amb eleccions, polítics intransigents i investidures impossibles. Balboa, amb 52 anys, pateix descontrol oníric discontinu, cosa que es considera desaconsellable des de tot punt de vista. Tarda plujosa i per fi un taxi. Arriba a la seu de Somiadors Anònims on Luisa Llopis ha pres la paraula.

-En definitiva, fa més de dos mesos que no somio amb Rivera ni Casado. No puc confiar-me encara, però dormo la mar de bé. Espero que no apareguin més. Els dos repetint que no s’abstindran, resultava insofrible. (Aplaudiments)

Tutor a part, el grup l’integren avui set somiadors intemperants. L’Antonia es confessa:

-Jo és que crec que quan somio amb coalicions de Govern i Iglesias donant la mà a Sánchez durant hores em desperto esgotada i a la feina m’ho noten. N’estic segura. Són mirades iròniques dels clients. Ho noten. El pitjor va ser dissabte passat. Em vaig dormir a mitja tarda al sofà suada, exsangüe i exànime. Vaig somiar amb una gegantina piràmide de fruits tropicals per la qual s’enfilaven els de Vox amb ulls envermellits. Algun dels dirigents fatxes portava pestanyes postisses i em feia l’ullet.  De sobte l’enorme piràmide fruitera es va enfonsar i del seu interior va sortir Franco burleta i procaçment nu. (Somiqueja)

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Pere Balboa està emocionalment commogut. Els seus somnis també són dislocats. Avui mateix ha somiat amb Sánchez convocant eleccions cada mes i mig i amb Iglesias demanant a Casado ser ministre. Com li agradaria ser ric i poder sotmetre’s a les reputades cirurgies de remodelació dels trastorns absurds (CTA). Somiar és de pobres. Fa més de 30 anys que els rics han deixat de tenir somnis extravagants o excèntrics. Als acabalats els importa un rave si Vox impedeix allò de Múrcia o si ERC s’acull a la inexistent via de Quebec o a la via Laietana. A la classe dominant no li treu el son el monolingüisme funcional de la portaveu de la Generalitat o d’aquell altre de la Cambra, ni allò de la Diputació de Barcelona.

Els que no somien poden dedicar tots els seus esforços a l’univers de la realitat efectiva. Passen d’eleccions, de polítics, de negociacions, de Torra, de judicis i d’enquestes.

Continua plovent quan els somiadors anònims surten al carrer. Pere Balboa, calat també de timidesa, pregunta a la impermeable Antonia si vol prendre alguna cosa a la cafeteria de la cantonada. Potser poden somiar junts. Son de coalició.