LA PROPOSTA DE TORRENT

ERC, ni claredat ni moderació

En el discurs del president del Parlament no hi va haver autocrítica però sí, en canvi, els mateixos mantres que van justificar la via unilateral

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp48929163 roger torrent190704093849

zentauroepp48929163 roger torrent190704093849 / DAVID CASTRO

En bona part de l’opinió a Catalunya hi ha un enorme desig que ERC es converteixi en el partit moderat de l’independentisme. El problema encara res ens permet avalar aquesta esperança. L’últim va ser el veto a Miquel Iceta per anar al Senat. En la conferència de Roger Torrentproposant un referèndum a la canadenca, trobem un nou exemple de què els republicans, tot i que a estones volen ser pragmàtics, no han variat els arguments de fons.

La pregunta és prèvia: ¿què entenem per moderació? El pragmatisme pot ser una condició necessària però no suficient. Abans que res exigeix respecte a la veritat. I en l’exposició del president del Parlament no hi va haver gens d’autocrítica però en canvi sí va repetir els mateixos mantres que havien justificat abans la via unilateral. L’única diferència és que ara, un cop aparcada la via de fet després del fracàs del procés, s’exigeix a l’Estat un referèndum pactat

També la CUP, en el nou full de ruta, descarta la desobediència i una altra DUI perquè “no es donen les condicions ni es pot mantenir la ficció que la ruptura és imminent”. ¿S’han tornat moderats els anticapitalistes? No, només intenten fer política des del realisme. El mateix es pot dir d’ERC i de la proposta de Torrent. La seva moderació no és creïble sense un bri de crítica a l’unilateralisme que el seu partit i ell mateix van propugnar fins al final, la conseqüència del qual és que avui hi hagi presos i diversos processos judicials en curs que presumiblement acabaran en condemnes de presó, multes i inhabilitacions.

En lloc de reconèixer que van actuar de forma antidemocràtica quan van intentar imposar la secessió a la torera, i demanar disculpes al conjunt de la societat catalana pel mal infligit, el dirigent republicà només va tenir paraules contra l’Estat “repressor”. Cap assumpció de responsabilitat, cap reflexió de veritat.

Si ara els republicans propugnen un referèndum pactat és perquè no tenen força per a cap altra cosa. No n’hi ha més. La prova és que els arguments de fons són els mateixos que abans. Torrent continua amb el filó populista que tant va explotar Oriol Junqueras sobre el “dèficit fiscal estructural”. És una gran mentida que Josep Borrell va desmuntar en un famós debat televisiu amb el líder d’ERC. No hi ha espoli fiscal. I Catalunya tampoc està maltractada pel que fa al finançament.

Una altra fal·làcia

Notícies relacionades

És diferent que el conjunt del model autonòmic s’hagi de millorar. En paral·lel, una altra fal·làcia que va empènyer l’unilateralisme i que ara s’utilitza per exigir un referèndum és que, suposadament, el 80% dels catalans volen una consulta. Per afirmar això s’utilitzen enquestes variades. Però la democràcia no funciona a base de sondejos ni manifestacions. I els resultats electorals a Catalunya són tossuts.

Des del 2012 el tema s’ha repetit constantment. Propugnar un altre referèndum no ajuda a superar el conflicte, només l’allarga. Els canadencs van posar fi a la tossuderia dels sobiranistes del Quebec amb la llei de la claredat, els efectes pràctics de la qual són els mateixos que l’art. 2 de la Constitució espanyola. Així de clar.