Anar al contingut

IDEES

Cine de terror, a examen

Cine de terror, a examen

Desirée De Fez

El gènere que més malament porta el ‘hype’ és el terror, o un tipus concret de terror. Semblava una cosa superada, però no. Com millor es promociona una pel·lícula de terror, com més expectatives s’hi projecten, més de pressa apareixen les suspicàcies abans de la seva arribada i les decepcions després de la seva estrena (bé, també abans). És curiós. És cert que tot allò que aplaudeixen com bojos una minoria que ho disfruta abans que ningú, genera recels i desconfiança. L’excés d’entusiasme, signe d’aquests temps, de vegades és contraproduent.

Sembla evident que ‘Midsommar’ serà la pròxima pel·lícula de terror víctima del ‘hype’

Suposo que és lògic i humà, que és un ressort que accionem de manera inconscient per evitar decepcions. Però no deixa de cridar l’atenció que el mecanisme s’activi sobretot amb les pel·lícules de terror o, més ben dit, amb pel·lícules de terror que destaquen per audaces i ambicioses i que s’escapen d’un esquema clarament comercial. Els arguments per carregar-se-les solen ser els mateixos: no és una pel·lícula de terror i al director no li agrada realment el gènere. Els últims anys ha passat amb ‘It Follows’ (2014), ‘La Bruixa’ (2015), ‘Hereditary’ (2018) o ‘Suspiria’ (2018), films molt ben publicitats que arribaven embolicats en dues coses que poden generar per igual curiositat i rebuig: una aurèola de misteri i els elogis de la crítica que els havia vist abans. I és bastant evident (així s’intueix a xarxes socials) que torna a passar amb ‘Midsommar’, pel·lícula que acaba d’estrenar-se als Estats Units i que aquí arribarà als cinemes el 26 de juliol.

La seva promoció no pot ser més fina, i la crítica estrangera (tret d’excepcions) parla d’un film important per al terror. Però, per la seva naturalesa estranya i zero conciliadora, és probable que a la novetat d’Ari Aster el ‘hype’ se li giri en contra. És evident que no té per què agradar a tothom, però tant de bo no la devorin els arguments ridículs de sempre. Ventilar-se una pel·lícula apel·lant a les ínfules del director o expulsant-la del gènere al qual pertany evidencia una visió estreta del cine de terror, totalment aliena a les seves infinites possibilitats, i l’error de creure que a tots ens espanta el mateix.

Temes: Cine