Turisme: un estiu que promet

Les previsions formulades per les patronals del sector turístic no eren especialment optimistes a començaments d’any. Es percebia una desacceleració del turisme ja constatada el 2018 (amb un augment de l’activitat per sota del global de l’economia espanyola), amb beneficis menors dels que eren desitjables. A més, es posava èmfasi en circumstàncies (econòmiques, socials i polítiques) que encara podien afectar més, en un futur immediat, aquest sector, amb un pes clau en el PIB espanyol. En especial, el temor era comprovar com les destinacions amb dificultats en els últims anys (com ara Turquia i Egipte) refeien la seva oferta i acabaven amb l’anomenat ‘turisme prestat’ del qual Espanya ha disfrutat com a destinació alternativa. Agències de viatges i hotelers apuntaven que, si la temporada del 2019 s’acabava salvant, seria gràcies al turisme nacional, davant la tendència a la baixa de l’estranger. 

No obstant, i malgrat les dades negatives del maig, el conjunt de l’activitat dels primers mesos de l’any va ser alcista, amb un acumulat d’un 2,7% superior de visitants i un augment de la despesa d’un 3,8%, una dada crucial. Aquest sembla ser el panorama en el qual es mourà el turisme al llarg de la temporada d’estiu, de manera que es desmenteixen les hipòtesis més alarmistes. Almenys aquestes són les previsions del Govern davant un “estiu de rècord”. Segons la ministra d’Indústria, Comerç i Turisme, Reyes Maroto, el període de més efervescència, entre el juliol i el setembre, procurarà un augment de l’1,7% de turistes en relació amb el 2018 i un creixement de la despesa en un 3,2% (uns 1.000 milions d’euros més).

Temps tindrem de comprovar si es tractarà d’un exercici amb nous registres històrics o si, al contrari, la realitat matisa aquestes previsions optimistes. El turisme és una combinació de factors estructurals i esforços d’oferta i promoció a mercè d’una actualitat volàtil que pot repercutir en la campanya, especialment amb unes dinàmiques de consum cada vegada menys programades i més dependents de decisions d’última hora. Tendències del mercat, els efectes del 'brexit', la inestabilitat política o l’emergència de noves o velles destinacions amb millors ofertes de preus exerceixen una influència notable en el resultat final. És possible ser optimistes, sense oblidar que el sector fa temps que reclama mesures que reverteixin en un augment de la competitivitat d’una oferta en la qual, malgrat els canvis i l’adequació als nous temps, continua tenint un pes desproporcionat el turisme de sol i platja.