LA CARRERA CAP A LA CASA BLANCA

Guanyar Trump

Els demòcrates no ho tenen gens fàcil per impedir que l'actual president dels EUA no surti reelegit el 2020

2
Es llegeix en minuts
President Donald Trump speaks before awarding the Medal of Honor to Army Staff Sgt  David Bellavia in the East Room of the White House in Washington  Tuesday  June 25  2019  for conspicuous gallantry while serving in support of Operation Phantom Fury in Fallujah  Iraq  AP Photo Carolyn Kaster

President Donald Trump speaks before awarding the Medal of Honor to Army Staff Sgt David Bellavia in the East Room of the White House in Washington Tuesday June 25 2019 for conspicuous gallantry while serving in support of Operation Phantom Fury in Fallujah Iraq AP Photo Carolyn Kaster / Carolyn Kaster (AP)

Ningú va ser capaç de predir la victòria de Donald Trump; ¡ningú! Tampoc ara ningú el veu com a perdedor en les eleccions del 2020, així és que, seguint el mateix nivell d’encert i percepcions de llavors, hi ha marge per a l’esperança. Però no serà fàcil. Els americans acostumen a concedir un segon mandat de quatre anys més als seus presidents i Trump ja s’ha llançat a recaptar més de 100 milions de dòlars per a la seva campanya a la reelecció, tot i que quedi més d’un any. No li faltarà res, ni presencia en els mitjans, ni cimeres per on podrà passejar la seva arrogància ni batalles comercials o amenaces fins i tot més violentes i sancions a qui no beneeixi els seus desitjos.

D’aquí a la reelecció, les llars americanes el tindran més present que els pots de Ketchup. Per això els demòcrates necessiten alguna cosa més que un candidat; necessiten un revulsiu capaç de sobreposar-se a la maquinària de poder, a les extravagàncies de l’actual inquilí de la Casa Blanca, a les seves guerres brutes i a les seves mentides. I no només això, sinó que a més ha d’atreure una massa de votants suficient per arrabassar-li el poder.

El gran repte

¿Missió impossible? Els demòcrates han aconseguit trencar barreres més difícils. Va ser aquest partit el que va aconseguir col·locar un president catòlic, John Kennedy, i també va ser un demòcrata el primer president negre a ocupar la Casa Blanca, Barak Obama. No seria difícil pensar que ara poden ser els demòcrates els que aconsegueixin trencar el sostre de vidre de gènere i encimbellar per fi una dona com a primera presidenta de la primera potència mundial. Ho van intentar amb Hillary Clinton, però no es va aconseguir, perquè amb prou feines convencia els més progressistes i ara mateix fins i tot la justícia de gènere podria quedar aparcada, perquè el repte és trobar algú amb arguments i equilibri per desallotjar Trump. Aquesta és la batalla.

Notícies relacionades

La campanya durarà un any, fins que la convenció de juny del 2020 acabi nomenant un sol rival per enfrontar la bèstia. De moment ja s’han llançat 25 candidats, una multitud que despista. Molts d’ells és probable que no aguantin la calor de l’estiu i que vagin desertant a mesura que els seus fons i la seva energia s’apaguin. Pot ser que encara hi hagi algun candidat sorpresa, que de moment no hagi sortit de l’armari esperant a veure com avança el debat entre demòcrates. John Kerry apareix en aquestes tertúlies. 

Poca novetat per a un partit divers

Però, mirant el ventall dels que han saltat a l’arena, alguns noms despunten, com ara Joe Biden i Bernie Sanders. El primer té molta legitimitat en el partit; el segon és l’ala esquerra i ja va perdre unes primàries contra Clinton. Tots dos, blancs i ja d’una certa edat, no semblen la novetat per arrossegar un partit tan divers. Aquí emergeix Elisabeth Warren, fent equilibris entre un i l’altre. És aviat per fer quinieles entre tants noms, però en el primer debat entre ells, sobretot els menys coneguts, han començat a atacar-se com si el rival fos a casa. Un error, perquè només pot guanyar el que comenci la seva campanya deixant clar que només hi ha un enemic: es diu Donald Trump.