Menors que violen

Encara no han arribat a la majoria d’edat i ja pensen que tenen dret a disposar dels cossos de les dones. I a violentar-les per satisfer-hi les seves necessitats, les sexuals i les de poder. ¿Qui els ho ha ensenyat, això? No és pas als plans d’estudi ni a les carícies de la mare, aquesta idea tan simple: que poden violar una persona com si res. ¿Com és que a una edat en la que haurien d’estar apropant-se a les que desitgen per la via del respecte, el bon tracte i les relacions consentides i volgudes, es dediquen a envair les carns de qui consideren un simple objecte?

És la cultura, és clar, la que s’encarrega de dir-los una vegada i una altra que poden ser violadors, que hi tenen dret. En el cas dels menors estrangers no acompanyats la cultura masclista és doblement transmesa: sabem que han crescut en un país on l’assetjament és el pa de cada dia, on les dones segueixen ocupant un lloc de segona, on els correspon a elles protegir-se de les agressions. Se'm dirà que és una cultura universal i responc que sí, que el masclisme és universal però hi ha graus i en alguns països es manifesta de forma espontània, com si fos encara, l'ordre natural.

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

Costa canviar mentalitats, calen processos importants, que impliquin tota la societat i es mantinguin en el temps. Però és que en el cas dels menors, a més a més, nascuts en ple segle XXI, han rebut una altra cultura que no té res a veure amb la dels seus pares: la cultura del porno, en molts casos primera i única educació sexual. ¿Què hi fan les dones, al porno? ¿Com són tractades? ¿Com sembla que vulguin ser tractades? Exactament com trossos de carn a disposició dels afamats. Afegim-hi l’estereotip que diu que les ‘occidentals’ estan sempre a punt per al sexe i tenim una bomba de rellotgeria que la consciència antiracista no hauria de negar.

No val la instrumentalització política dels menors no acompanyats ni competir per veure qui és menys racista. Ni utilitzar l’adjectiu per sufocar qualsevol inquietud, preocupació o protesta que provoquin. Tenim un problema urgent damunt la taula i no se solucionarà fent callar els que es manifesten en contra dels joves. Els presumptes violadors rebran la condemna establerta, ni més ni menys, el problema és prevenir les agressions. ¿Com s’educa en igualtat uns nois sense estructura familiar que deixen de ser tutelats pocs anys després d’arribar?