Anar al contingut

nòmades i viatjants

Un forat negre de drets humans

Abraham Pineda-Jacome

Un forat negre de drets humans

Ramón Lobo

Estem davant una crisi política majúscula en què Trump sembla estar més a gust amb el paper de piròman que amb el de bomber.

La frontera dels EUA amb Mèxic és un forat negre en què no funcionen els drets humans ni el sentit comú. Va ser el territori triat per Donald Trump per tirar endavant la seva gran batalla política amb l’'America First’ de fons, l’estendard sobre el qual es va forjar la seva victòria electoral el 2016. Han passat dos anys i mig i tot continua igual. El president dona prioritat a la solució policial perquè li garanteix vots. Per ell, l’ajuda humanitària a les persones afectades representa un incentiu per al tràfic de nens i dones, i per al narcotràfic.

Estem davant una crisi política majúscula en què Trump sembla estar més a gust amb el paper de piròman que amb el de bomber. Els seus fidels més acèrrims segueixen amb el mantra que es tracta d’una emergència nacional, una idea que repeteixen perquè és la porta del darrere per aconseguir finançament per al mur. Trump culpa els demòcrates (ja estan tots en campanya per a les primàries que comencen el febrer a Iowa). La Casa Blanca reclama diners per construir una barrera física alhora que retalla l’ajut econòmic a tres dels països exportadors de migrants: Guatemala, Hondures i El Salvador. Si no vols que creuin, dona’ls esperança.

Funcionaris del Departament de Salut i Serveis Humanitaris estimen que per a finals d’agost tindran 30.000 menors retinguts, el doble dels actuals. Cada dia entren als EUA 250 menors. Aquestes xifres contrasten amb el fet que el flux actual de migració és la meitat que els anys durs de finals del segle XX, informa el diari britànic ‘Financial Times’. La migració des de Mèxic és la més baixa en 40 anys. ¿On és l’emergència?

Els ‘spin doctors’ (venedor de motos en català) de la Casa Blanca diuen que s’ha produït un increment del 300% en el nombre de famílies que proven de creuar plegats, però no parlen del mig milió de migrants detinguts el 2018, la xifra més alta en sis anys.

Imposar el relat

L’emergència és sobretot política, electoral. L’objectiu de Trump és imposar el seu relat. En aquest camp juga amb avantatge perquè fa servir dues idees simples –els migrants ens treuen la feina i molts són violadors i delinqüents– sense importar-li les dades ni la veritat. Als seus votants, tampoc. A la política nord-americana ja van guanyar els ‘hooligans’.

La imatge de la nena de dos anys Valeria, ofegada al costat del seu pare, Óscar Alberto Martínez, a l’intentar arribar als EUA, ha tingut un efecte similar a la del nen Aylan Kurdi el 2015. No se’ls va permetre sol·licitar l’asil malgrat venir d’El Salvador, un dels països més violents del món. La presència armada de les maras és una realitat en 247 dels seus 262 municipis.

Malgrat l’esforç de Trump per reduir-ho a un fet alternatiu, l’escàndol no ha parat de créixer als mitjans de comunicació i comença a tenir conseqüències. El director en funcions de Duanes i Fronteres ha dimitit sense esperar al nomenament del definitiu. El Banc d’Amèrica ha anunciat que deixarà de finançar les empreses encarregades de gestionar els centres de detenció. No vol que la seva imatge quedi vinculada a aquells que guanyen diners a costa de la tragèdia aliena.

Després de la commoció pel destí de la Valeria i el seu pare, que ha mobilitzat polítics dels dos partits, arribarà el mateix oblit que afecta els refugiats sirians i els que s’ofeguen al Mediterrani sense llum ni taquígrafs.

Camps de concentració

Per a la congressista demòcrata Alexandria Ocasio-Cortez, el problema de fons es diu ICE, (Inmigration & Customs Enforcement), l’organització responsable dels centres de detenció. Va comparar les seves instal·lacions amb els camps de concentració nazi, una cosa que van aprofitar els republicans per atacar-la. La veu d’Ocasio-Cortez és de les més poderoses en aquest assumpte. També la d’Amnistia Internacional, secció dels EUA, que acaba d’engegar una campanya per aconseguir la llibertat dels menors i les mares que porten més de 500 dies sota la custòdia de l’ICE. Sense judici, sense advocats defensors, sense drets.

Trump no varia el seu rumb, disfruta amb el llenguatge dur, la desqualificació del contrari i l’insult. No té empatia ni la complexitat intel·lectual per adonar-se que la seva fórmula no tallarà el flux migratori, sigui quin sigui el seu ritme, perquè el motor que el mou és la pobresa. No són centreamericans excursionistes, són persones que pateixen la violència en societats desestructurades per dictadures militars i unes guerres civils en les quals els EUA no són innocents. En aquest bast joc polític, i d’interessos, no existeixen les persones. Ni tan sols quan estan mortes.