Territori dessagnat

Foc a la terra buida

El camperol guanya amb sort 20 cèntims per quilo de fruita, mentre que els mateixos albercocs es paguen a 2 euros a Barcelona o a 5 a un mercat d'Amsterdam

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp48819050 incendio ribera ebre190627162505

zentauroepp48819050 incendio ribera ebre190627162505 / FERRAN NADEU

El cap de setmana passat vaig estar ajudant el meu germà amb la brossa del bosc que s’escampa a dos pams de casa seva. Això de donar un cop de mà és una manera de parlar; la feinada la va fer ell amb la desbrossadora, mentre una servidora anava apilant els matolls sense gaire traça amb uns guants de pixapins. Quan la calor arriba, passa el mateix amb els erms i les zones forestals mal gestionades dels pobles. Ja s’ho faran els veïns per prevenir l’eventualitat d’un incendi, perquè, en efecte, senyor Buch, el foc és un monstre que no hi entén ni de política ni de colors.

Notícies relacionades

Fins i tot sent una urbanita de manual, m’esglaien els incendis de l’estiu, caiguin on caiguin, com si es cremés una cosa molt a dintre meu, potser pels rius de sang camperola que arrossego en l’ADN. Aquesta vegada li ha tocat a la Ribera d’Ebre. Va ser commovedor el testimoni de Pere Jornet, ramader de la Torre de l’Espanyol, les 200 ovelles del qual han mort calcinades. A l’home amb prou feines li sortien les paraules quan les televisions el van entrevistar; perduda la hisenda, va confessar haver estat a punt d’enviar el camp a prendre pel sac diverses vegades, però al final, a última hora, un ressort el va aturar: el va anomenar els “orígens”, el “fonament”. Tots venim d’aquí.

El buit dins del buit invoca les flames. L’Espanya buidada –també les Terres de l’Ebre, les Garrigues, els Pallars–, el territori buit, dic, s’està dessagnant perquè surt més a compte, molt més que l’aixada, una nòmina a la Ford d’Almussafes o a la central nuclear d’Ascó. El camperol guanya amb sort 20 cèntims per quilo de fruita, mentre els mateixos albercocs es paguen a 2 euros a Barcelona o a 5 a un mercat d’Amsterdam. Els anys 60 del segle XX es va posar en marxa un model de desenvolupament infernal basat en la indústria (molt relativa), el turisme i els serveis, en detriment de l’agricultura tradicional. Mentrestant, seguim comprant taronges sud-africanes al súper perquè surten (una mica) més barates, taronges ben embolicades amb plàstic, tones de polietilè. ¿Som a temps de revertir aquest disbarat?                                       

Temes:

Incendis