Guillamon i la seva ciutat

Amb una mirada més expositiva que crítica, Guillamon recorre un sector de la vida barcelonina que no ha rebut l'atenció necessària fins ara

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp44654010 barcelona 13 08 2018 el barri de la plata  en  poblenou  a p190625140258

zentauroepp44654010 barcelona 13 08 2018 el barri de la plata en poblenou a p190625140258 / FERRAN NADEU

Aquest dimecres a la tarda es presenta a la llibreria La Central del Raval l’oportuna reedició, en castellà i català, i a càrrec d’Anagrama, de l’assaig de Julià Guillamon 'La ciutat interrompuda', publicat originalment el 2001 i que ara compta amb un afegit de més de cent pàgines que recull el que no apareixia en la primera edició, que acabava amb els Jocs Olímpics del 92 en la nostra estimada (i pressionada) ciutat. 'La ciutat interrompuda' és un llibre important i amè que se centra en l’evolució de Barcelona des de la Transició fins als nostres dies, a través dels seus elements més avantguardistes i/o alternatius, insinuant que alguna cosa va interrompre un camí emprès després de la mort de Franco. Guillamon no ho diu (i potser ni ho pensa), però un intueix la llarga ombra del pujolisme darrere la inoportuna desviació conceptual i ruralitzant: sempre he pensat que, en tot el segle XX, entre el franquisme i el nacionalisme, Barcelona només ha disfrutat d’alguns anys estimulants en els inicis de la república i en aquells cinc anys que van de la mort del Caudillo a l’adveniment del Messies del 3%.

Notícies relacionades

Gairebé tota l’obra del senyor Guillamon –escriptor, assagista, col·laborador en premsa, comissari d’exposicions– gira entorn de Barcelona, de la seva visió de la mateixa ciutat, de la reflexió sobre el que hem fet i el que no vam fer. Lluny de qualsevol visió partidista de la jugada, Guillamon exposa i comenta més que sentencia o decreta a 'La ciutat interrompuda', i per això el lector pot arribar a les seves pròpies conclusions. El que explica inclou els llibres escrits, l’empenta dels còmics i la música, l’evolució dels costums, prestant especial atenció al que es coïa als marges: Quim Monzó és un autor respectat, però va començar a publicar a 'Disco Exprés’, Gallardo té ara les seves pàgines penjades a elMNAC, però es va fer popular en el món ‘underground’ d’'El Víbora' ...

Amb una mirada més expositiva que crítica, Guillamon recorre un molt interessant sector de la vida barcelonina, social i cultural que no ha rebut l’atenció necessària fins ara. Ens parla d’una Barcelona poblada per personatges variats i fins i tot pintorescos que van per lliure i que sempre han sigut els que li han donat a aquesta ciutat la seva especial gràcia. En resum, un assaig fonamental per als barcelonautes.

Temes:

+Barcelona