Anar al contingut

Editorial

Estratègies contra els carteristes

Els cossos policials han de buscar escletxes en la llei per actuar de forma efectiva contra els multireincidents

Estratègies contra els carteristes

JORDI COTRINA

Les xifres que manegen els Mossos coincideixen amb la percepció dels ciutadans:un petit nombre de delinqüents reincidents, més que coneguts per agents de seguretat pública i privada, personal del metro i gairebé fins i tot pels passatgers, actuen de forma persistent i aparentment impune al suburbà de Barcelona. Cada dia, un centenar de carteristes habituals (encara que en els últims quatre anys se n’ha fitxat mig miler), que van acumular 833 detencions i 3.470 denúncies l’any passat, actuen a les estacions més freqüentades del metro barceloní. 

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

L’any 2015, una reforma del Codi Penal va pretendre solucionar la impunitat absoluta dels lladres multireincidents, que acumulaven petits furts (llavors considerats faltes), fent que la reiteració de sostraccions passés a considerar-se delicte. Una sentència del Tribunal Suprem de l’any 2017 va desactivar aquest mecanisme, al considerar que podia portar a imposar penes desproporcionades. Davant d’aquest fre judicial, una estratègia imaginativa plantejada pels Mossos ha permès una actuació dissuasiva davant els actes (furts sense violència per valor de menys de 400 euros) que actualment tenen consideració de delictes lleus, sense gairebé conseqüències penals. Molt menys cridanera però més eficaç que la que tindria un hipotètic enduriment de les penes: les ordres d’allunyament, que s’ha demostrat que dissuadeixen, durant la seva vigència, el delinqüent habitual, conscient que si la trenca incorrerà en un delicte de més gravetat. Encara que per això ha de ser detingut, identificat i posat a disposició del jutge.

Davant de la persistència del fenomen, i al marge de possibles reformes legals, les administracions tenen encara diverses mesures que prendre per dificultar l’actuació dels carteristes i pal·liar els perjudicis que pateixen les seves víctimes. Difondre amb més eficàcia les mesures d’autoprotecció que els viatgers haurien de conèixer  (com disposar les seves pertinences, quan vigilar més, com demanar auxili), que mai haurien de passar, com aconsellen els cossos policials, per l’enfrontament directe. Augmentar la presència d’agents de paisà. Garantir que no es torni a produir un coll d’ampolla als jutjats de guàrdia de delictes lleus que faci que els procediments arribin a prescriure. I reobrir d’una vegada l’oficina de denúncies situada al subsol de la plaça de Catalunya, injustificablement tancada des de fa mesos i que facilitaria, sobretot als turistes, la interposició de les denúncies.