Cultura i filldeputisme

Tant l’enyorada Montserrat Roig com gurus de vella i nova escola com ara Nicholas Negroponte i l’italià Nuccio Ordine conceben la cultura com a potenciador exclusiu de la bondat. La cultura, el coneixement, definits amb error i premeditació narcisista com a insubstituïbles, serien el lloc de la salvació, el recte camí d’accés al paradís humanista. En canvi, la ignorància és perniciosa, i per això els poderosos l’afavoreixen. Com sabien i advertien els clàssics, això és fals de tota falsedat.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

El coneixement afavoreix qui en disposa, amb més exactitud el que paga als productors o compra els rèdits del coneixement. Són una subespècie d’aprofitats amb una dosi mínima d’entranyes, exhibides no tant de cara al mirall com de cara a la galeria. Parlant a nivell global, o si voleu glocal, com més cara, o sigui com més bona resulta una òpera, més proporció d’explotadors i còmplices d’explotadors estaran asseguts, i se suposa que emocionats, a la platea.

No hi ha conspiració universal que condueixi a substituir la cultura per l’entreteniment. És la demanda, estúpids, com saben tots els que no són estúpids. Si en alguna cosa coincideixen la bona gent de veritat, els que voldrien aprofitar-se dels altres a dojo però no disposen de suficient intel·ligència, no de cultura, per aconseguir-ho i la gran majoria de practicants de l’ètica ambivalent, és en les poques ganes de menjar-se el coco. Contra el rebuig universal de la cultura no hi ha escoles, receptes ni discursos. La gent té ulls a la cara. Si observem les accions dels cultes i dels molt cultes, veurem que no són millors. En aquest grup, la proporció de bones persones i de fills de puta és idèntica a la mitjana dels incultes. L’afany culturalista és en tot cas un virus que molt pocs disfruten i uns quants més fan veure que pateixen. Si els segons presumeixen de pertànyer al grup dels salvadors de la humanitat és per vanitat, no per coneixement.