Anàlisi

Sensació de viure

Els dilemes núbils dels futbolistes al mercat de fitxatges recorden les sèries d'adolescents

2
Es llegeix en minuts
marcosl48449971 brazil s footballer neymar takes part in a training session 190603164839

marcosl48449971 brazil s footballer neymar takes part in a training session 190603164839 / MAURO PIMENTEL

Entre juny i juliol, quan el FC Barcelona no juga cap competició oficial, m’entrego sense objeccions al plaer culpable del mercat de fitxatges. Jo ho veig com el refugi de la ficció, una mica així com llegir un 'best-seller' per entregues en què les invencions, els rumors i els desitjos inconfessables ens arriben diàriament. Abans, quan el paper manava, fullejava els diaris esportius al bar i a les dotze del migdia la meva curiositat quedava satisfeta. Ara necessito refrescar les pàgines d’aquests mateixos diaris a internet, diverses vegades al dia, per veure si hi ha alguna novetat d’última hora (gairebé mai n’hi ha, ai).

Com que en general es tracta de jugadors molt joves que han de decidir sobre el seu futur lluny de casa, amb molts diners però sense saber exactament el que esperen de la vida, els seus dilemes núbils em recorden a les sèries d’adolescents, tipus 'Sensación de vivir'. Així sabem que De Ligt i la seva nòvia de 19 anys passen les vacances a lloc paradisíac "que no volen revelar" mentre ell "esfulla la margarida". O que Nacho del Reial Madrid li "agrada" a Lopetegui. O que Alves, l’etern jove, "s’ofereix" de nou al Barça. O que Rabiot "es deixa voler" per la Juventus.

Ningú com Neymar representa el futbol com a marca i negoci, desproveït de dilemes morals, sense història

S’ha de dir que alguns futbolistes (i els seus representants) es presten de bon grat al gènere del serial per entregues. Sembla com si els agradés més tot el circ dels fitxatges per jugar al futbol, i aquest estiu la figura central torna a ser Neymar. Ningú com el brasiler representa, ara mateix, el futbol com a marca i negoci, desproveït de dilemes morals, sense història. La seva sortida del Barça, fa dues temporades, va catapultar les xifres i va crear un efecte dòmino que, com ja va pronosticar Guardiola en el seu moment, podia fer-se "insostenible" sense títols. Gràcies als ingressos astronòmics, recordem, el Barça va fitxar Dembélé, que continua sent una promesa en potència, i Coutinho, que venia per fer oblidar Iniesta i només va aconseguir que l’enyoréssim més.

Notícies relacionades

La tornada de Neymar, doncs, es pot veure com un intent de parar el món i retrocedir en el temps, però això només passa a les pel·lícules de Superman. Tornar a la casella de sortida, però amb dos anys i diversos tatuatges més, i alguns afronts per resoldre. Neymar se’n va anar a París per portar el 10 i guanyar la Pilota d’Or, i ara costa imaginar que renunciï amb tanta lleugeresa a aquests privilegis. Al Barça, al seu torn, s’intenta reviure aquesta sensació del gran Trident congelada en el temps, i es veu com una oportunitat per arreglar el fiasco de Coutinho, però s’obliden dels efectes col·laterals d’aquella època: és a dir, s’afegiria un jugador intocable a un equip que ja en té molts –a més, Valverde no és Luis Enrique, i viceversa– i Dembélé faria les maletes al desembre.

Neymar és objectivament un gran jugador, i al Barça també li preocupa que pugui fitxar per un rival directe. Llegint entre línies: que se’n vagi al Reial Madrid. Però fem-li un volt al guió, sense por: ¿com jugarien Neymar i Hazard junts al mateix equip? ¿Amb dues pilotes? ¿Qui portaria el 10 a la samarreta? Seria un bon argument per a 'Sensación de vivir', versió Bernabeu.

Temes:

Fitxatges Neymar