El temps és or

Rafael Matesanzés un nefròleg madrileny que va fer possible el miracle del’Organització Nacional de Trasplantaments, model de referència a tot el món.  “Les donacions d’òrgans per part d’immigrants són al mateix nivell que les nacionals. És l’exemple màxim de convivència –em deia l’altra tarda–, però res d’això s’improvisa”. Avís per a navegants frívols. Jeffrey Gordon és un científic nord-americà que ha aconseguit demostrar que la majoria de microbis que habiten al nostre cos són ‘amics’; ens protegeixen de malalties i per aixòen el futur hi haurà ‘biobancs’on es podran emmagatzemar per ser trasplantats a les persones que ho necessitin. Biomedicina al poder. Nicholas Negroponte,fundador del llegendari Media Lab del MIT dona per fet que acabarem menjant carn que no procedirà de les vaques: menys animals fets malbé, menys emissions de CO₂, més estalvi d’aigua. Tres en un.

Nuria Oliver és una alacantina elegida enginyera mundial de l’any; investiga models computacionals aplicats al comportament humà: la gran revolució del ‘big data’.  “Estic farta d’escoltar que irremeiablement ens passarà això o ens passarà allò... ¡depèn de nosaltres!”. És una convençuda de la revolució tecnològica i els seus efectes positius. Igual queNerea Luis, 30 anys més jove, que aquesta setmana rebia de mans del Rei la Medalla al Mèrit Civil per les seves investigacions enintel·ligència artificial. Per a ella el gran repte és el desafiament ètic, perquè a una màquina se li pot transmetre tot, per exemple el biaix de gènere. Li vaig preguntar si havia comentat ambFelip VI el biaix de gènere de la monarquia. Rialla i a una altra cosa; científica... i diplomàtica. Pedro Baños, coronel retirat i expert en geopolítica, rebaixa l’entusiasme. “Tots els avenços tecnològics haurien de respondre a la pregunta de si contribueixen o no a augmentar la nostra felicitat. Així de senzill”. Utilitza conceptes com control, amenaça i dominació en la majoria de les seves frases; i el diagnòstic és rotund: “Estem en una guerra mundial perquè els EUA s’han sentit vulnerables davant de la puixança de la Xina i de Rússia”. Totes aquestes persones –i d’altres– han sortit a la ràdio en tot just una setmana. Al seu costat lesbaralles de pati d’escola de la nostra vida públicam’han semblat més absurdes i ridícules que mai. ¿Per què els regalem tants minuts? Si el temps és or...