Anar al contingut

EDITORIAL

Tornar a la política

Sectors de l'espai postconvergent estan disconformes amb l'activisme de Puigdemont i el seu entorn

firma editorial català

El Periódico

Tornar a la política

JxCat PDeCAT

En l’al·legat final del denominat judici del procés, la major part dels acusats van reclamar una sentència que torni el conflicte a la política, d’on mai hauria d’haver d’haver sortit. L’independentisme sol fer aquesta reclamació a les institucions i als partits als quals diuen espanyols aprofitant-se de la inacció dels governs de Mariano Rajoy davant del que passava a Catalunya entre el 2011 i el 2017. No els falta raó. Però, perquè la política torni a tenir el paper que es necessita, també l’independentisme ha de tornar a la lògica i al terreny de la política. I això és especialment necessari en l’espai social i electoral que abans ocupava Convergència i Unió, això que ara s’anomena l’«espai postconvergent». En aquest món, s’ha viscut una tempesta gairebé perfecta. Una successió de decisions més que discutibles (el gir independentista d’Artur Mas el 2012, la seva retirada a petició de la CUP a finals del 2015, la incorporació massiva d’independents a les llistes del 2017) i l’acumulació d’escàndols de corrupció (condemna del cas Palau, confessió del fundador Jordi Pujol sobre un frau fiscal que podria amagar altres coses, les investigacions per la trama del 3%) han portat a un caos organitzatiu, ideològic i estratègic que, en l’últim cicle electoral, s’ha traduït en una caiguda de representació municipal, a les diputacions i al Congrés dels Diputats. Només quan el cartell electoral ha sigut Carles Puigdemont, l’actual PDECat, integrat a Junts per Catalunya, ha aconseguit mantenir la seva força electoral davant l’embranzida d’Esquerra.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Els quadres territorials del PDECat han lliurat diversos polsos amb Puigdemont i el seu entorn i l’acusen d’estar instal·lat en un legitimisme (defensa de la suposada república catalana proclamada l’octubre del 2017) que només permet practicar l’activisme (sempre a remolc de l’ANC) i els allunya de la política. Aquesta queixa és especialment punyent davant de la inacció de l’actual Govern de la Generalitat i davant d’alguns episodis esperpèntics que s’han viscut en els recents pactes municipals. Tot això aboca el PDECat i JxCat a refundar-se en una nova estructura organitzativa i amb una nova orientació ideològica i estratègica. La qüestió és si ho farà en un sol partit o en alguns. Ara com ara, els partidaris de la política (Carles Campuzano i Marta Pascal, entre d’altres) sembla molt difícil que puguin acatar l’activisme de Puigdemont i, sobretot, de Torra.