L'impuls necessari a la nova FP

Malgrat que el Parlament va aprovar, amb un ampli recolzament, la llei de la formació professional (FP) el 2015, s’ha avançat poc des d’aleshores. Quatre anys després,el nou model educatiu i d’inserció laboral no està desplegat en la seva totalitata Catalunya il’FP dual –que combina la formació als centres educatius i les pràctiques a les empreses– encara és una opció minoritària entre els estudiants. En aquest assumpte, el temps corre en contra, ja que l’FP dual acosta la formació a les necessitats del mercat laboral i millora l’ocupabilitat dels joves. Només veient els resultats aAlemanya, on l’FP dual està implantada des de fa 30 anys i amb una taxa d’atur juvenil sis vegades inferior a l’espanyola (5,3% davant el 32,7% l’abril), n’hi hauria d’haver prou per convèncer-nos de l’eficiència d’aquest model.

A Catalunya, lesnegociacions per impulsar definitivament la nova FPs’han trobat alguns esculls. La proposta delDepartament d’Educacióva despertar el rebuig tant de lespatronalscom elssindicats. Convindria que els interessos d’unes i els altres convergeixin en unes bases satisfactòries per a tothom i, sobretot, que el model no es quedi als despatxos. És necessari queel conjunt del sistema educatiu cregui en l’FP dual, que arribi a les orelles dels joves i sigui una opció atractiva per al seu currículum. Que avui dia només el 8% dels alumnes de formació professional hagin optat per la modalitat dual demostra que s’hi està apostant poc.