La temptativa d'Artur Mas

Artur Mas, l’iniciador del procés que ha derivat en un atzucac, ha fet la temptativa –o no l’ha descartat – de tornar a la primera línia de la política i presentar-se de nou a unes eleccions autonòmiques. És cert que mai hi havia renunciat, però les seves declaracions d’ara, dient que el seu paper no és tornar a presentar-se, però que no sap si en el seu moment podria fer-ho, només poden interpretar-se com una manera de pressionar el seu successor, Carles Puigdemont, en les negociacions que tots dos mantenen de cara a la refundació de l’espai postconvergent.

Mas, inhabilitat per l’organització de la consulta del 9-N del 2014, podrà tornar a la política a finals de febrer del 2020. Mas i Puigdemont es van reunir aquesta setmana a Waterloo i sembla que la clarificació postconvergent continua sense ser fàcil. Puigdemont ara defensa que els partits o associacions que comparteixen i competeixen en aquest espai s’unifiquin a Junts per Catalunya, cosa que es contradiu amb la recent creació de la Crida; és una manera de reconèixer-ne el fracàs. Mas assegura que està d’acord amb l’objectiu final, però no és partidari de la desaparició del PDECat o de la Crida, sinó que els considera com a «agents progenitors» de la nova formació. És una manera de continuar dilatant la decisió –l’acord no ha de ser a prop–, perquè no té cap sentit que diverses sigles pretenguin conviure en el mateix espai: sí que ho facin diferents projectes amb objectius i estratègies clarament definits i diferenciats.