Un gran paio

El meu col·lega progre és un paio formidable que creu que tot aquell que no pensi com ell és feixista, paraula que aplica indistintament al molt ampli 'pantone' que va del PSOE-PSC fins a Vox. I ara, amb la 'bonus track' de Valls a Colau, Barcelona en ComúValls a Colau també ho és i molt. El meu col·lega és un home de principis, convençudíssim que si «guanyessin els vostres» el delataríem i fins i tot podria morir d’un tret a qualsevol fosca cantonada. Insisteixo: em resulta una persona de tracte afablíssim i gran sentit comú i de l’humor sempre que no aparegui «el tema».

En les últimes eleccions (¿?) va votarColau, i als cinc minuts ja era a la plaça de Sant Jaume cridant ferotgement contra ella i contra si mateix. ¿No la volies com a alcaldessa? ¡Sí, però sense els traïdors sociates i el nazi Valls! Li he intentat explicar que la democràcia va d’aritmètica i no té més avantatges que les pròpies, que no són poques, i que els partits més votats podrien canviar les seves regles si així ho desitgessin: la llei d’Hondt; que la llista més votada es fes càrrec de la institució en joc; que la política de pactes fos sotmesa a una segona volta; que es reformés la Constitució... I llavors ell va i s’engega, encoratjadíssim, amb la Llei de Transitorietat Jurídica, els ferits de l’1-O, el 155 acatadíssim alegrement per Elsa Artadi, els presos i exiliats polítics, el discurs del Borbó, el judici-farsa del franquista Marchena... El més curiós és que el meu col·lega no veu TV-3: ni 'FAQs' ni el superferoliticoespialidós 'Més 3/24' conduït per Xavier Graset, vacil·lant en el verb però implacable en el seu deure.

Notícies relacionades

Comuns i independentistes prenen la plaça de Sant Jaume

Judici al procés: Parlen les defenses | Directe en 'streaming'

I quan li asseguro, com he repetit cent vegades en aquesta columna, que som molts els que seguim en alt desacord amb les hòsties de l’1-O, amb la inacabable presó preventiva –¡ho tornarien a fer!–, així com amb l’acusació de colpistes –alguns dels acusats admeten i desadmeten, segons els va el negoci, que tot va ser una simbòlica festa de pijames–, llavors ell em retreu, indignadíssim, ¡no lluir el llaç groc!, el mateix que la nostra comuna i polièdrica Ada Colau ha manat repenjarAda Colau del balcó de l’indigne ajuntament de Barcelona.

És un gran paio, potser millor que jo. Serà que, parafrasejant el botifler Jaime Gil de Biedma en el seu poema a Gustavo Durán, coronel del 'castellanufo' i vençut exèrcit republicà, el meu jove col·lega i jo no «vam aprendre la història de la vida en diferent exemplar del mateix llibre».