Dues mirades

Garibaldi

Vaig establir una frontera infranquejable amb la pirotècnia, que només vaig travessar el primer dia que els meus fills em van demanar tirar petards

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp43933145 sant joan180623213131

zentauroepp43933145 sant joan180623213131

Torno a veure, en una pàgina web d’aquestes que rememoren objectes antics, els Mixtos Garibaldi, els "mistos", que era com es coneixíem: una tira de cartró amb una filera de punts vermells que contenien fòsfor blanc. Van ser l’emblema de tota una generació. Els rascaves contra una paret (si era aspre, millor) i feien un espetec, una traca de pobres, i una mica de fum. Quan els vaig veure ja estaven prohibits, però encara se’n venien.

A finals dels 60, molt a prop de la casa dels pares, a l’altra banda del riu, uns nens de la meva edat hi jugaven. Feien veure que eren indis i utilitzaven el fòsfor per embrutar-se la cara. S'humitejaven els dits, amb els dits diluïen una mica el fòsfor, que esdevenia pintura, i tornaven a llepar-se els dits per recomençar l’operació. Un d’aquests nens va morir, intoxicat. Va ser la notícia més tràgica de la meva infantesa. Des d’aleshores, vaig establir una frontera infranquejable amb la pirotècnia, que només vaig travessar el primer dia que els meus fills em van demanar de tirar petards. No m’hi vaig poder negar. Vaig superar la por atàvica, això sí, però avui encara evoco, amb el temor de les lloses del passat, aquella tira de cartró.

Temes:

Sant Joan