Anar al contingut

Editorial

Maniobres possibilistes al Govern

Maniobres possibilistes al Govern

ALBERT BERTRAN

Al si del Govern de la Generalitat, els elements més proclius a l’acord, o a assumir la realitat, semblen estar treballant en una doble resposta a la sentència del judici de l’1-O. D’una banda, el rebuig de l’actuació del Tribunal Suprem, la negació de la qualitat de la democràcia espanyola i la defensa dels actes dels processats i de la causa independentista, amb gestos institucionals i mobilitzacions al carrer. De l’altra, promoure una estratègia de minimització de danys a partir d’una sentència que no es dubta que serà, poc o molt, condemnatòria. En concret, negociant una reforma del Codi Penal d’efecte retroactiu que defineixin altres tipus penals més enllà de la sedició o la rebel·lió amb concurs de violència. Una sortida que consideren més viable que la de l’indult.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Aquesta estratègia té un triple perill. El primer, el del doble llenguatge. Des que va començar el procés hem tingut nombrosos exemples del que passa quan els responsables polítics que han atiat la indignació de les seves bases es veuen presoners a l’hora de rectificar el rumb, o d’aplicar el full de ruta, principal o alternatiu, que ja tenien previst sota la cobertura dels pronunciaments maximalistes. I aquest cap de setmana hem pogut veure exemples dels resultats d’aquesta mala estratègia. A més de les conseqüències de mantenir el doble llenguatge, sense reconèixer els gravíssims errors acumulats en els últims anys, qualsevol alternativa es toparà amb dos inconvenients. D’una banda, el dels que només contemplen el màxim rigor i, d’altra banda, el dels que aspiren a la màxima resposta, des de la protesta al carrer a l’irresponsable “Ho tornarem a fer”. La primera resistència és plenament previsible: la reacció de les tres dretes sobre l’Executiu de Pablo Sánchez, que seria més suportable a principis de la legislatura que quan s’acosti un altre cicle electoral. El segon factor ho és molt menys, a compte de les iniciatives que pugui impulsar Torra.

No obstant, tot queda en suspens en espera de la sentència que emeti el Tribunal Suprem. Ni es pot demanar ni es pot esperar dels magistrats més que una decisió judicial que apliqui l’actual marc legal en funció d’una valoració objectiva dels fets i actuacions enjudiciats. Però s’obriria un altre escenari si el tribunal insta en la mateixa sentència al legislatiu per aclarir les insuficiències dels tipus penals actualment tipificats, com l’ambigüitat sobre què es considera violència o no. Una finestra a l’actuació de la política que, d’un cop, ajudi a curar les ferides.