Dues mirades

¿En quin moment el país es va tornar boig?

Els que escupen democràcia l'embruteixen amb un projecte que cada vegada dibuixen més classista i sectari

1
Es llegeix en minuts
ealos48648254 attention editors   sensitive material  this image may offen190616192310

ealos48648254 attention editors sensitive material this image may offen190616192310 / ALBERT GEA

Tot el que s’ha trencat es va citar en la reelecció d’Ada Colau com a alcaldessa de Barcelona. Al Saló de Cent es van congregar tantes emocions que ni els somriures eren purs ni les llàgrimes eren només de tristesa. Allà hi havia Quim Forn, entre trasllat i trasllat de presó. ¿En quin moment el país es va tornar boig?

Però sí, s’ha tornat boig. Així ho reflectien els rostres d’aquelles centenars de persones udolant com a ‘hooligans’ a la plaça Sant Jaume. Darrere d’aquests insults desmesurats hi ha tot el dolent. La creació d’un clima bèl·lic en el qual s’han cavat trinxeres assenyalant com a enemics els contraris a la santa mare independència. Darrere d’aquest escenari hi ha responsables amb noms i cognoms. Els que parlen d’arribisme, de traïció, de vergonya. Els que escupen democràcia embrutint-la amb un projecte que cada vegada dibuixen més classista i sectari. Sí, classista i sectari. Estudiïn el mapa del vot a Barcelona. La ‘fucking alcaldessa’ (vídeo de campanya dixit) ha revalidat mandat amb un socialisme ressuscitat. Només queda desitjar que aconsegueixin estendre passarel·les de seny sobre les trinxeres.