El carro del xarlatà

Rivera i Valls, la pugna

Hi ha pactes que s'entenen, però ni amb bicarbonat es digereix el fet que Ciutadans estiguin utilitzant els vots ultramuntans de Vox

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp48183108 graf2170  barcelona  16 05 2019   el candidato de ciudadanos190516213921

zentauroepp48183108 graf2170 barcelona 16 05 2019 el candidato de ciudadanos190516213921 / Enric Fontcuberta

Si el tortura un ull de poll al peu, el xarlatà li traurà del carro un ungüent i pols per les durícies. ¿Es tracta potser d’una migranya? ¿O és una pedra al ronyó el que el preocupa? No es preocupi, ja que l’arrencaqueixals desplegarà davant dels seus ulls una gran varietat de liniments, beuratges i fins i tot locions capil·lars. Si no li agraden els meus principis, en tinc d’altres. En efecte, els pactes postelectorals s’han convertit en un joc de fira per aconseguir una butaca, i està bé que així sigui si el propòsit és la recerca de confluències. A Colau, per exemple, li ha tocat la decisió feixuga de tornar a subjectar la vara d’alcaldessa gràcies als vots regalats de Manuel Valls. Tot i que tot té un preu, per una vegada en la vida l’activista ha fet política.

El que no s’entén és el viatge lisèrgic de Ciutadans des d’una suposada cintura àgil, capaç, en teoria, de segellar pactes amb socialistes i conservadors segons convingués a l’interès general. Ni amb bicarbonat es digereix el fet que estiguin utilitzant els vots ultramuntans de Vox per governar –Andalusia, Múrcia, Madrid– i diguin al mateix temps que no volen pactar amb ells. La veritable línia vermella, el tallafoc radioactiu, era aquesta. Albert Rivera s’ha disparat un tret al peu al vetar els socialistes de Pedro Sánchez, i pot ser que pagui un preu molt alt per això. Dimecres ho explicava la corresponsal a Madrid del diari francès ‘Le Monde’, Sandrine Morel, amb claredat meridiana: es tracta, escrivia, d’un “compromís difícil de defensar per Ciutadans, que pretenia, fins ara,voler encarnar la regeneració de les institucions i el canvi, però permet a l’extrema dreta tenir un paper de faedor de reis”. El seu lloc al món era a la frontissa del centre.

Tampoc es comprèn la retirada d’Inés Arrimadas de Catalunya. Molt, moltíssim soroll ha fet Ciutadans aquí, per al resultat de tan poques nous. ¿Qui ocuparà ara la plaça buida? Atenció als moviments de l’astut Valls des del tauler català. 

Notícies relacionades