De Colón a Cibeles

Allò de la plaça de Colón no era només una foto, era una realitat. Existia el precedent d’Andalusia i hi havia pocs dubtes que podia replicar-se en altres territoris, però ara, amb els acords postelectorals en municipis i autonomies, el pacte de les tres dretes es constata inapel·lable: allà on sumen, governen. Més enllà de les escaramusses negociadores i de l’aparent recel –o vergonya– que diu sentir Ciutadans en la seva relació amb Vox, el tripartit s’alçarà amb totes les alcaldies que pugui i, entre les quals, tret de sorpreses, amb la de Madrid. Així la foto de Colón es repetirà a Cibeles, la seu de l’alcaldia madrilenya, amb els mateixos partits i altres protagonistes.

Madrid és un símbol polític no només perquè és la capital de l’Estat, la ciutat espanyola més poblada i amb el pressupost més gran per administrar, per a la dreta, a més, representa una fita, perquè suposa arrabassar-li l’Ajuntament a l’esquerrana Manuela Carmena, una de les alcaldesses 'del canvi' de l’any 2015. Per això, que Cs li disputés el protagonisme al PP fins a l’últim moment i que Vox es posés tan exigent. Tots amb la mateixa amenaça, o s’accepten les meves condicions o governa Carmena.

Per al president popular, Pablo Casado, Madrid va ser el seu salvavides des de la mateixa nit electoral, quan a la seu de Génova el funeral es va transformar en festa davant de la possibilitat de governar les institucions madrilenyes. Amb el pacte PP, Cs i Vox, i contra tots els pronòstics demoscòpics, van pensar que podien fer fora de l’ajuntament Carmena i impedir que governés la comunitat el socialista Ángel Gabilondo. El cap de Casado es va salvar de la picota, i el mapa d’Espanya, que aquella nit es va tenyir de vermell, perquè el PSOE va ser la força més votada en gairebé totes les comunitats, va recuperant el to blau amb el pacte de les tres dretes.

¿I Rivera?

Notícies relacionades

Eleccions 2019: Pactes municipals a Madrid, Barcelona... | Últimes notícies en directe

Naturgy: no tots els fons són iguals

La plaça que representa la salvació de Casado pot convertir-se, no obstant, en un infern per a Albert Rivera, molt criticat i amb fortes pressions perquè faciliti la investidura de Pedro Sánchez i la política d’aliances del qual podria, fins i tot, apartar-lo del grup liberal europeu. El seu principal aliat, el president francès, Emmanuel Macron, ha expressat el seu malestar pels pactes, directes o indirectes, amb l’extrema dreta. Macron tampoc es creu el seu impostat distanciament de Vox. I aquesta sí que és una línia vermella per als liberals europeus, una de les senyes d’identitat dels quals és la seva oposició frontal al nacional populisme. Els socis europeus de Rivera podien mirar cap a un altre costat amb Andalusia, però Madrid és massa visible com per ignorar-la.

Hi ha més lliçons a extreure del cas madrileny. Mentre la dreta dividida guanya, l’esquerra dividida perd, per això el PP fa 24 anys que governa en la comunitat i va governar, fins al parèntesi de Carmena, durant 26 anys l’Ajuntament. També s’ha vist que mai es pot donar una cosa per guanyada. Allà es va equivocar Pablo Iglesias quan va tancar la campanya demanant el vot per a Madrid en Pie, l’altra llista derivada de Podem, perquè Carmena “guanyarà passi el que passi”. No ho sembla.