Sobrepassar els límits

Que vulguem millorar el nostre comportament amb els altres o el nostre rendiment físic sembla un objectiu ben recomanable. Ens proposem avui ser millors que ahir o ser millors que els altres. Tres articles recents ens parlen delslímits de la nostra espècie, de les possibilitats que alguns de nosaltres tenim per ser diferents i de qui està disposat a canviar la genètica dels individus avui.

Eduquem el nostre cervell i entrenem el nostre cos perquè millorin les nostres capacitats intel·lectuals o físiques. Aquestes semblen anar augmentant de forma contínua com veiem en els rècords de l’esport, però sabem que aquestes marques millorades arribaran a un límit. Això ho ha confirmat un estudi dut a terme per investigadors nord-americans que han analitzat la capacitat de participants en carreres de molt llarga distància de metabolitzar l’energia dels seus aliments. Troben que el cos dels atletes ben entrenats tenen una capacitat d’absorció de fins a 2,5 vegades l’energia basal mitjana dels individus, però no més. Una vegada passat aquest límit, els individus comencen a gastar les reserves del cos. És un valor similar al que havia sigut trobat en els participants en el Tour de França i és també el que passa en les mares durant la gestació i la lactància. Això indicaria que el sistema que té el cos humà de digerir i transportar nutrients es pot adaptar a situacions en les quals hi ha molta energia, però que una vegada arribat a aquest nivell ja no dona més de si.

Capacitats ampliades

D’altra banda, hi ha individus que tenen propietats diferents dels altres. Un altre estudi acabat de publicar per un consorci internacional s’ha ocupat d’una mare i un fill que tenen un dit més a la mà, entre l’anular i el polze. Han analitzat com els funciona la mà, i conclouen que el cervell és molt capaç de controlar els moviments de tots els dits i que els permet, per exemple, jugar en videojocs dissenyats especialment per a mans amb sis dits. Per tant, es pot dir que aquestes persones disposen d’unes capacitats que no tenen les que només compten amb cinc dits. Una de les recomanacions que es dedueix d’aquest estudi és que l’amputació de dits addicionals, una solució que de vegades s’adopta, no seria necessària, sinó al contrari, potser cal considerar aquestes persones com aprivilegiades. De fet, és molt possible que el nombre de dits que té la nostra mà sigui només el resultat de l’evolució dels primers vertebrats terrestres que s’ha mantingut fins ara.

Edició genòmica

A tot això cal afegir que hi ha mètodes que permeten modificar els gens humans, sobretot l’anomenada ‘edició genòmica’, que permet fer-ho de forma precisa. Existeix un consens generalitzat que calmantenir la prohibició d’aplicar la tècnica a embrions humans i implantar-los. L’any passat va aparèixer la notícia que un investigador xinès s’havia saltat aquest principi i havia fet néixer dues nenes que havia modificat al laboratori. Ara un investigador rus diu estar preparat per dur-ho a terme, tot i que afirma que no ho farà sense permís de les autoritats del seu país. El gen que vol modificar és el mateixmateix que en el cas anterior i que sembla ser l’entrada del virus de la sida, cosa que evitaria la infecció de fills nascuts d’una mare portadora del virus.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

La modificació genètica d’humans continua sent inacceptable per diferents raons, la primeres de les quals és perquè és difícil predir els efectes sobre els individus. Però fins i tot quan es pugui serà necessari decidir com s’utilitzarà. Hi ha propostes de gent que voldria millorar la capacitat física dels individus, i en un món tan competitiu com el de l’esport, no seria estrany que algú proposés actuar sobre el genoma per sobrepassar els límits de l’espècie. Potser si hi hagués més individus amb sis dits a les mans tindrien noves capacitats per a activitats industrials o per fer música, per exemple. Podem argumentar que les capacitats físiques o manuals dels individus són cada vegada menys importants i les que valen són les nostres capacitats per interaccionar en la societat o per accedir als sistemes de tractament de dades digitals.

El fet és que acceptem positivament que la gent vulgui millorar les seves capacitats físiques o intel·lectuals i no ens produeixen rebuig els privilegis que ofereixen als individusl’entrenament o l’educació, potser perquè per arribar calesforçar-se. Al contrari, considerem important la igualtat d’oportunitats al néixer i rebutgem els privilegis socials i encara més els que implicaria la modificació genètica d’uns quants individus.