La condició humana

Som feliços

No s'ha d'oblidar que a aquesta edat qualsevol desig és una urgència que cal emprendre sense pensar-s'ho dues vegades.

1
Es llegeix en minuts
Un grup de joves disfruten del capvespre a la platja de La Concha de San Sebastián. Les temperatures màximes han arribat als 19 graus a la capital guipuscoana.

Un grup de joves disfruten del capvespre a la platja de La Concha de San Sebastián. Les temperatures màximes han arribat als 19 graus a la capital guipuscoana. / EFE / JAVIER ETXEZARRETA

Hi ha un llibre que en alguna ocasió ja he anomenat en aquesta columna, titulat ‘Momentos de inadvertida felicidad’, que conté l’entranyable i descriptiva mirada de Francesco Piccolo, el seu autor, entorn d’aquells fugaços moments diaris que, segons ell, conformen la felicitat. El primer glop d’una cervesa, l’instant d’entrar en unllit acabat de fer, elsospir de tranquil·litatquan t’has assegut en un tren que creies perdre, un àpat amb els amics amb l’única finalitat de trobar-se iriurede qualsevol cosa, són algunes d’aquestes peces infinites que componen el puzle d’una felicitatpersonal i intransferible.

Segons el moment vital de cadascú,la felicitat se sustenta en una cosa o una altra. Precisament, fa uns dies, en un d’aquests dinars amb bons amicsva sorgir la conversa recurrent del que representa la felicitat per a cadascú. L’edatdels qui érem allà era elevada. Tots bons professionals, la majoria retirats, ara més interessats aviure la vidaque a preocupar-nos per ella. No s’ha d’oblidar que a aquesta edat qualsevol desig és unaurgènciaque s’ha d’emprendre sense pensar-s’ho dues vegades. Si bé per ser feliç lasalutés un element indispensable a qualsevol edat, a la franja dels que tenen 60 o 70 anys és fonamental. Voltaireli va donar la volta dient que ell havia decidit ser feliç perquè era bo per a la seva salut. Però, ¿n’estem segurs de ser feliços? No ho estem mai del tot; és més, quan ens ho preguntem, moltes vegades, deixem de ser-ho. La felicitat és una mica fràgil, de vegades la nostra depèn de la dels altres, hi ha qui quan s’assabenta que un amic passa unes vacances més excitants o disfruta de millors perspectives emocionals que ell, se sent menys feliç. Així és lacondició humana. Potser és veritat allò que va dir Pascal Bruckner sobre que la felicitat, si no provocagelosia, no és felicitat. Així que per a cadascú és una cosadiferent, però tal com diu la saviesa popular, si amb tot el que tenim no som feliços, amb totel que ens faltatampoc ho seríem.

Temes:

emocions