Anar al contingut

La clau

Mil motius

MIGUEL LORENZO

Mil motius

Anna Cristeto

És urgent detectar les situacions de maltractament quotidià abans que passin a engrossir la llista de dones víctimes de violència masclista

Mil dones han sigut assassinades a Espanya en mans de les seves parelles o exparelles des del 2003, quan es va iniciar el registre públic. Es va aprovar la llei integral contra la violència de gènere, una norma que va suposar un primer pas per combatre una de les xacres socials més grans, tot i que queda camí per recórrer. 

Darrere d’aquestes morts s’amaga una realitat menys visible, situacions de maltractament quotidià. I aquí arrela el que és més urgent: detectar aquests casos abans que passin a engrossir aquesta llista. La consciència social respecte a la violència masclista ha crescut i els últims 8 de març han omplert els carrers de ciutats per alçar la veu contra qualsevol forma de maltractament, desigualtat i abusos contra la dona. El compromís de les institucions, de la ciutadania i també dels mitjans –per la capacitat per mantenir en primera línia de debat determinats temes– ha de ser incansable. Els recursos per ajudar dones en aquesta situació han d’augmentar, i també ho han de fer els esforços per protegir-ne d’altres que es trobin en perill.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

És important. Posar també el focus en les causes d’aquesta violència, no només en el resultat. Les últimes xifres de l’Institut Nacional d’Estadística revelen que el nombre de dones víctimes de violència de gènere va augmentar un 7,9% el 2018, 31.286 casos. A més, donen una dada encara més preocupant: creix entre els joves. Per tot això, des de l’escola, però també des de la família, és clau una educació en pla d’igualtat que permeti erradicar qualsevol comportament, gest o whatsapp que neixi d’aquest masclisme.

És necessari. El 2017 es va crear un pacte d’Estat amb més de 200 mesures aplicables a qualsevol forma de violència masclista sobre la dona i els seus fills, i és necessari aplicar-lo sense demora. Es van comprometre 1.000 milions per reforçar la lluita contra la violència que pateixen dones pel fet de ser-ho. El sistema judicial ha millorat la formació en perspectiva de gènere i ha posat mecanismes, tot i que per a moltes la denúncia continua sent un acte heroic.

És impensable. Retrocedir. El protagonisme i l’apoderament femení en democràcies occidentals ha agafat força. ¿Què passa si partits d’extrema dreta guanyen representativitat i qüestionen lleis pioneres com l’acordada per unanimitat fa 14 anys? La violència masclista és de tal gravetat que, més enllà de ser una qüestió d’Estat, també ha de ser prioritat en l’agenda de la Unió Europea, perquè països que són democràcies avançades presenten xifres alarmants. Tot i que hàgim desterrat del vocabulari expressions aberrants com ara ‘crim passional’, queda encara la ingent tasca de consolidar els drets de les dones, monitorar-los i, si no es respecten, denunciar-ho.