La diferència

Diuen que Neymar no tenia necessitat de violar. Entenem, doncs, que n’hi ha que sí que tenen necessitat de violar. I entenem, llavors, que la necessitat de violar va en funció del teu estatus social, del teu poder econòmic i de la possibilitat que tinguis de tenir relacions sexuals amb més o menys dificultat. Entenem, llavors, del ‘cas Neymar’, que la violació està íntimament relacionada amb els diners i la sexualitat, i no amb la dominació i l’abús, com així és.

Creure que un jugador de futbol milionari, d’èxit, jove i amb el món als seus peus no necessita abusar i dominar una dona anònima és no haver entès en què consisteix la violació, i significa que alguns continuen creient que té alguna cosa a veure amb el sexe o la sexualitat. No, no hi té res a veure. Els homes que violen no és perquè estiguin patint una mala ratxad’abstinència, companys, ni violen una mica, ni forcen només una mica, el normal, perquè, si no, és que no hi ha manera de saber si diuen que no només per fer-se pregar. La violació té tant a veure amb la sexualitat com el maltractament amb l’amor.

Notícies relacionades

Neymar, acusat de violar una dona a París

Sexe no consentit

També n’hi ha que ho confonen i ho justifiquen. Potser quan s’arriba a les mans, com s’acostuma a dir, és més difícil de justificar, però... un insult, per aquí; un forcejament, per allà; jugar amb la gelosia i amb l’estabilitat emocional de l’altra persona... això no és maltractament, pensaran alguns, i té a veure amb les normes de l’amor. Del’amor dominant, afegiria jo, i també afegiria que té a veure amb el que l’imaginari comú ha volgut fer-nos creure que és el romanticisme. L’amor romàntic amb què les dones ens enfrontem a les nostres primeres relacions afectivosexuals és perversi costa molt temps desfer-se’n. Molt temps.

Ningú necessita violar; ningú necessita maltractar. Ni violar ni maltractar són necessitats. No tenen relació ni amb la sexualitat ni amb l’amor: són, precisament, el retorciment de les dues idees.