Al contraatac

La portaveu

La portaveu del Govern, Meritxell Budó, és l'últim exemple d'incompetència i sectarisme al capdavant d'una institució. No és la primera persona que exerceix el càrrec de fer-se entendre sense que ningú l'entengui

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp48584652 grafcat429  barcelona  11 06 2019  la consellera de la presi190611144043

zentauroepp48584652 grafcat429 barcelona 11 06 2019 la consellera de la presi190611144043 / Andreu Dalmau

La portaveu del Govern, Meritxell Budó, és l’últim exemple d’incompetència i sectarisme al capdavant d’una institució. No és la primera persona que exerceix el càrrec de fer-se entendre sense que ningú l’entengui. En la seva última compareixença, ha intentatimpedir als periodistes que formulessin preguntes en castellà, tret de si eren una mera repetició de les que s’havien plantejat abans en català. “No fem rodes de premsa paral·leles. Si volen fer altres preguntes, les fan primer en català i després les repetim en castellà”, ha explicat. Budó, que en teoria és el nexe d’unió o el fil conductor entre la Generalitat i els mitjans, estava intentant esquivar qüestions incòmodes amb un argument lamentable: que el seu equip li havia dit que aquestes eren les normes a la sala de premsa.

Notícies relacionades

Això és mentida; mai han sigut aquestes; a més, només aquells dirigents acostumats a moure’s i a prosperar en la política amb minúscules, poden tenir una visió tan curta de la comunicació i de la tasca periodística en temps de democràcia. Budó fa poc temps que és portaveu. Això és cert. No obstant, entenc que la van elegir per a aquest lloc perquè tenia les qualitats necessàries. És el que hauria de passar en qualsevol empresa o grup de treball mitjanament seriós. O no. Perquè resulta que són dos els missatges de Budó que han tingut una certa transcendència en les últimes setmanes.

El primer, que la possibilitat que Ada Colau sigui alcaldessa és “una operació d’Estat” per aïllar els secessionistes i que això exigiria “una resposta de país”. El país soc jo. I els pactes que no m’agraden; són antidemocràtics. El segon missatge d’abast va ser anterior, quan Budó va intentar retorçar els números per assegurar que l’independentisme havia guanyat a Barcelona, “tot i que hagi passat de 18 a 15 regidors”. I va afegir: “Els números són evidents, sí, però l’independentisme ha guanyat. Ha guanyat perquè hi ha 15 regidors independentistes que són més que el que sumen els altres grups no junts, sinó majoritàriament”. ¿Perdó? ¿Tampoc tenim facilitat per les sumes? ¿A qui creurà: a mi o als seus propis ulls? Les teories numèriques de Budó contenen de cop tots els errors que no hauria de cometre un portaveu: la mentida, la confusió i una obstinació pròpia únicament d’aquells que ho fien tot a la possibilitat que el seu interlocutor sigui mans o estúpid.