Anar al contingut

Al contraatac

Ètica per a milionaris

Ètica per a milionaris

Najat El Hachmi

La meva ment no arriba a imaginar la manera de funcionar de personatges com Shakira davant la hisenda pública

¡Com les ballem, les cançons de Shakira! Les cantem al llarg dels anys com a himnes sense pàtria ni bandera. A la dutxa, a les festes, traient la pols o acabant l’últim glop de la nit. Shakira agrada a grans i petits. Confesso que m’entusiasmava més al principi, quan agitava la seva abundant cabellera atzabeja i ens mirava amb ulls de nit. La del “ciega, sordomuda” o “ojos así” els sona a prehistòria a les nenes que es van aprendre la coreografia del “waka, waka”. Les morenes vam sentir una petita punxada de traïció quan es va tenyir els cabells, però el públic (no només ells, també les dones) les continua preferint rosses.

Aquests dies Shakira no ha sigut notícia per les seves prodigioses cordes vocals. Està acusada de frau fiscal per una discrepància amb la Hisenda espanyola que li reclama unes xifres estratosfèriques per a qualsevol autònom que paga la quota mínima, no diguem per a qui guanya el salari mínim de 900 euros. Per defensar-se, la colombiana al·lega que durant els anys en què encara no hauria pagat els impostos no residia a la capital catalana. Era l’època de la seva gran història d’amor amb Piqué, del naixement del seu primer fill. Sembla ser que als jutjats va explicar que no va ser fins a escolaritzar-lo que va començar a viure a Barcelona, que abans era una nòmada sense arrels.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Resulta sorprenent descobrir la quantitat de maniobres que arriben a fer els que ingressen xifres descomunals per estalviar-se la pertinent contribució. Fins i tot quan les sofisticades estratègies són legals. ¿De veritat que no hi ha milionaris solidaris que pensin en el bé comú? ¿En hospitals, escoles, ajuts per als qui viuen en la més absoluta misèria? ¿És cert el tòpic que diu que els rics generosos no existeixen? No rics que decideixen donar als hospitals unes màquines que els costen una ínfima part del que haurien aportat a les arques públiques si no s’haguessin esforçat per estalviar-s’ho, rics que decideixin guanyar una miqueta menys, només una miqueta en benefici de la majoria. ¿Quantes mansions, quantes illes, quants zeros necessiten al compte corrent? La meva imaginació no em permet entendre la manera de funcionar d’aquesta minoria privilegiada, menys encara quan els privilegis procedeixen de l’admiració de milions de persones a qui els anirien molt bé tots els impostos estalviats. Per això ens dol més el suposat frau de Shakira.