Dues mirades

El monopoli de la paraula

Monopolitzar la paraula permet mantenir el poder, apaivagar qualsevol altre discurs (també el social) i menysprear l'adversari amb nova gramàtica. El PSC ha passat de ser el tradicional «botifler» a ser l'«opressor».

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp46719073 barcelona    26 01 2019       pol tica       el president  p190126201226

zentauroepp46719073 barcelona 26 01 2019 pol tica el president p190126201226 / JORDI COTRINA

Parlem clar, aquest referèndum d’autodeterminació que el processisme exigeix i que sap que és inacceptable per a l’Estat, és només l’excusa per continuar segrestant el debat polític. Monopolitzar la paraula permet mantenir el poder, apaivagar qualsevol altre discurs (també el social) i menysprear l’adversari amb nova gramàtica. El PSC ha passat de ser el tradicional “botifler” a ser l’“opressor”. Perquè, és clar, declarar la independència de manera unilateral amb la meitat de la població en contra és una mostra exquisida de bon rotllo. La paraula, aquest és l’objectiu. Per això tanta Crida i tants consells creats i després oblidats. Per això tant gest, tanta amenaça, tants ultimàtums i tanta pallassada. La necessitat del titular.

Pedro Sánchez va tancar les jornades del Cercle d’Economia i no va dedicar ni un minut a parlar del conflicte. Aquest silenci ha sigut armament pesat. El missatge està clar i està expressat davant el poder econòmic. Si l’únic marc de diàleg és el del monopoli independentista, no hi ha res a guanyar. Això ja ho sap la meitat de la ciutadania catalana; fa anys que està exclosa del debat.