Mil dones assassinades des del 2003: en falten moltes per comptar

Hem assolit la xifra de 1.000 dones assassinades des de l’any 2003, moment en què es van començar a comptar. És una xifra esgarrifosa que ens mostra de la barbàrie en la que vivim. No obstant això no és una xifra real: les dones mortes o assasinades- i altres persones vinculades- per la violència masclista són moltes més. Lamentablement la llei integral contra la violència de gènere que està vigent a Espanya des de l'any 2004 ha quedat, ja fa temps, obsoleta. Només comptabilitza la violència -i per tant les morts- perpetrades per la parella o exparella. Es queda molt curta.

Les violències masclistes envaeixen la nostra societat i moltes d'elles queden ocultes a l'opinió pública encara que siguin fruit de la mateixa arrel masclista. Alguna d'elles són: nens i nenes assassinades pels seus pares, altres familiars i amics morts, dones que s'han suïcidat per no suportar viure situacions d'assetjament en entorns laborals o educatius, dones víctimes de tracta amb fins d'explotació sexual, dones assassinades a entorns de tràfic de drogues o mortes per ser obligades a fer de "mules", dones que se suïciden en l'entorn familiar perquè no suporten seguir vivint violència a mans de la seva parella i no poden sortir-ne, dones que abandonen els seus domicilis per no conviure amb la violència i "desapareixen" per les violències del carrer sense ser identificades, i altres tantes situacions que seria impossible anomenar ...

Notícies relacionades

Mil assassinades per la violència masclista des del 2003

Un home mata la seva parella i se suïcida a València

La nostra societat no pot dir-se democràtica si segueix permetent que es produeixin assassinats pel simple fet de ser dona o identificar-se amb el gènere femení. No obstant això hem de continuar exigint l'actualització de les lleis i la major inversió de diners públics per a seguir lluitant contra la violència masclista en totes les seves expressions. Hem de redoblar la censura social i entendre, d'una vegada per totes, que els feminicidis no són un fet aïllat ni es produeixen només en el si familiar: aquests 1.000 assassinats -i altres tants- són fruit de la desigualtat estructural que es perpetua a través d'estratègies de dominació que tenim tan naturalitzades que ni tan sols percebem.

Els assassinats ens pertorben i impacten. Ha d'arribar el dia en què ens pertorbi viure en un món dividit en dues categories: homes i dones i on allò que considerem femení és objecte de burla i menyspreu sistemàtic. Serà en aquest moment quan no tolerarem condemnes tèbies per a les manades o ni tan sols ens plantejarem si un home pot ser bon pare dels seus fills després d'haver exercit violència -o fins i tot assassinat- a la mare dels mateixos. Mentre les institucions no donen respostes clares, sense dobles missatges, les reaccions masclistes es tornen virulents. El feminisme està en un moment imparable, no volem pagar un preu per reivindicar i garantir els nostres drets com a dones.