Anar al contingut

Al contraatac

Unitat i bombers

A Miguel Lorenzo

Unitat i bombers

Carles Francino

Existeix una part d'Espanya -i no és petita- a la qual no li importaria que l'Estat recuperés bona part del poder transferit a les autonomies

No diré que sigui un huracà, però jo noto des de fa temps un vent que bufa molt fort a favor de la recentralització d’Espanya; a tots els nivells. I no m’agrada gens ni mica. Vaig llegir amb gran interès l’article de Josep Maria Fonalleras sobre els escarafalls que s’han fet dins i fora de Catalunya pel fet que Rosalía tingués el gest de parlar en català durant la seva actuació al Primavera Sound. ¡Però si és de Sant Esteve Sesrovires! ¿En què parlarà si està cantant a Barcelona: en suahili?

Entenc la perplexitat de l’escriptor, però és que el tema de la llengua resulta ideal perquè saltin espurnes. Un empresari del Bierzo que conec des de fa temps em va deixar anar un dia, en el més enverinat del procés, una frase que em va deixar gelat: 

–Heu anat massa lluny. Això havia d’haver-se parat el dia que es va prohibir estudiar castellà a Catalunya. 
–Ángel, ¡¿qui t’ho ha dit, això?! ¡És mentida!

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

No hi va haver manera humana que baixés del burro. La teoria segons la qual els idiomes estan per entendre’ns, i no per ser utilitzats com a arma llancívola, no acaba d’arrelar. Però més enllà del conflicte lingüístic, hem tingut un altre exemple aquests dies a propòsit de la bronca pels exàmens de selectivitat; que si són més difícils en uns llocs que en d’altres, que si en algunes comunitats es corregeix amb menys severitat... Solució: examen únic a tot Espanya.

De res serveix que els professors o els rectors universitaris s’esgargamellin dient que posar exàmens diferents no és sinònim de desigualtat d’oportunitats. És igual, la bresca continua brunzint: «¡Tots iguals!». I aquest mateix discurs s’aplica a la sanitat, als impostos, a la policia... a tot el que es posi a tret. Jo l’hi he escoltat a gent de dretes, de centre, d’esquerres i del córner: és transversal. I el que és subjacent en el fons és incomoditat i embafament amb el model autonòmic creat per la Constitució. Existeix una part d’Espanya –i no és petita– a la qual no li importaria que l’Estat recuperés bona part del poder transferit a les autonomies.

Hi contribueixen l’embolic català i la irrupció de Vox, però no ens enganyem: allà hi ha més fusta i un incendi en potència. Potser convindria avisar els bombers abans que el foc resulti incontrolable. Per cert, ¿algú sap si continuen existint els bombers? Perquè últimament només veig piròmans per tot arreu.