Derrota per incompareixença

La sorpresa va ser enorme. Un veritable ‘shock’. Parlo del triomf de la candidatura independentista promoguda per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) en les eleccions de la Cambra de Comerç de Barcelona. Les preguntes són com va poder passar i quines conseqüències pot tenir. Anem a pams.

La primera pregunta és de fàcil resposta. Utilitzant un símil futbolístic, la candidatura de l’ANC ha guanyat les eleccions de la Cambra per incompareixença dels jugadors dels equips rivals. Com saben, el nombre mínim de jugadors necessaris per poder jugar un partit de futbol és de set. Si al començar el partit no hi ha al camp almenys aquest número, es dona per guanyador l’equip contrari. Això és el que ha passat. Els votants de les candidatures rivals no es van presentar en prou número com per derrotar la candidatura de l’ANC, que tot i que amb escassos votants, van ser suficients.

La novetat del procediment de votació

Qüestió diferent, i de més difícil resposta, és explicar el perquè de la incompareixença dels votants de les altres candidatures. Hi ha dues explicacions. La primera és la de la novetat del procediment de votació. Fins ara, els candidats es pactaven prèviament i després es donava per fet que el candidat acordat guanyaria sense problema. Ara hi va haver més d’un candidat que buscava el recolzament de la Pimec i la gran empresa. Algun d’ells va entrar al frec a frec amb els altres. Això va sorprendre els votants i va desincentivar el vot. A això es va sumar el nou procediment de votació. Per primera vegada, la Conselleria d’Empresa va utilitzar el vot electrònic. Això va obrir el vot a autònoms i microempreses. Tot i que el vot electrònic ha deixat algun dubte pendent, va afavorir la candidatura de l’ANC. 

Però potser l’explicació més adequada de la incompareixença dels empresaris i directius de les pimes i grans empreses és la seva falta de motivació per comprometre’s a l’acció col·lectiva de les seves institucions representatives. El procés ha produït cansament, fàstic i desinterès per l’acció col·lectiva. Però, en qualsevol cas, aquesta falta de compromís, de no remeiar-se, tindrà conseqüències importants. 

És més fàcil entendre la motivació de l’ANC per presentar candidatures a la Cambra, una institució empresarial fins ara al marge de l’interès dels moviments polítics. Però s’ha de reconèixer que l’ANC no ha enganyat ningú. Des de l’inici va assenyalar que el seu objectiu era fer de la Cambra un instrument al servei del procés independentista unilateral.

¿Quines objeccions, però, es poden fer a la penetració de l’ANC en aquest tipus d’institucions representatives d’interessos col·lectius? Dues. La primera és que introdueixen una línia nova de fractura a la societat catalana. En aquest cas, la divisió entre petites empreses, d’una banda, i de mitjanes i grans, per una altra. Aquesta divisió és perversa. Totes són necessàries. La retòrica de petits empresaris bons, i mitjans i grans dolents és profundament pertorbadora per al progrés empresarial i divisiva per a la convivència civil.

La segona objecció és més rellevant. L’estratègia de l’ANC d’ocupació de les institucions civils intermèdies serà nociva per a la democràcia. Aquesta estratègia persegueix canviar l’objecte d’aquestes institucions per transformar-les en instruments d’agitació política. L’ocupació de les institucions civils intermèdies per a, des d’aquestes, guanyar el poder polític és una estratègia tradicional dels revolucionaris leninistes. Aquesta estratègia de l’ANC no és nova. Tot i que és poc coneguda, la venen practicant en altres institucions civils intermèdies: col·legis professionals, associacions de veïns o associacions culturals de tot tipus. Ara, amb la Cambra, han fet el salt a les associacions empresarials.

Amb aquesta conducta, l’ANC està fent el que els va donar bons resultats amb els partits polítics independentistes. Des del 2012, a través de l’organització i finançament de les manifestacions dels 11 de setembre, l’ANC ha tingut una sorprenent capacitat d’intimidació sobre els partits abans nacionalistes i ara independentistes. Si algun d’aquests no és prou sensible a les seves directrius s’arrisca a ser destruït, perquè no paren fins a transformar-los o crear altres partits a la seva mesura.

Implicació de la resta d’actors socials

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Existeix una creixent literatura acadèmica que està qüestionant el mite que qualsevol tipus d’activisme de la societat civil és sempre beneficiós per a la democràcia. L’activisme de l’ANC segurament és un bon exemple d’aquest mite.

¿Com es pot frenar aquesta estratègia antidemocràtica? Únicament amb el compromís i la implicació de la resta dels actors socials a l’acció col·lectiva de les seves institucions intermèdies. Altrament, veurem més derrotes per incompareixença dels demòcrates, com ha passat a la Cambra.