La pervivència del franquisme

Aquest dilluns, 10 de juny, les restes de Franco havien de ser exhumades del Valle de los Caídos per ser enterrades al costat de les de la seva dona al cementiri de Mingorrubio, a El Pardo, segons la previsió del Govern central. Per decisió del Tribunal Suprem, no obstant, l’exhumació ha quedat paralitzada com a mesura cautelar fins que els jutges es pronunciïn sobre el fons de l’assumpte. És d’esperar que la decisió final sigui favorable al trasllat. Fins ara, una exhumació que semblava fàcil s’ha convertit en una interminable batalla jurídica a causa del fet que la família s’ha oposat a la decisió la família s’ha oposat del Govern de Pedro Sánchez. Està en el seu dret d’utilitzar tots els recursos disponibles, però aquesta oposició fèrria d’una família a la qual la democràcia no ha exigit cap responsabilitat només té l’objectiu dedificultar al màxim una exhumacióque fa anys que s’hauria d’haver fet, en oberta desobediència a un Govern democràtic, i reivindicar els horrors d’una dictadura simbolitzada en el Valle de los Caídos.

El més cridaner de la interlocutòria del Suprem que paralitza el trasllat de les restes del dictador és un paràgraf en què se’l considera cap de l’Estat des de l’1 d’octubre de 1936 quan almenys fins al febrer de 1939 el president de la Segona República continuava sent Azaña. Tot i que alguns historiadors prestigiosos han declarat que des del punt de vista jurídic es podia considerar Franco cap de l’Estat des d’aquesta data –d’altres opinen el contrari–,el Suprem podia haver-se estalviat el polèmic paràgraf. És sabut que la judicatura és el poder de l’Estat que menys va canviar durant la Transició, per la qual cosa aquest paràgraf de la interlocutòria ha remogut tots els fantasmes del passat. És exagerat dir, de tota manera, que el Suprem ha legitimat el cop d’Estat franquista que va originar la guerra civil.

Durant els 40 anys de democràcia, una part de l’esquerraha denunciat la suposada pervivència del franquisme. Ara, l’independentisme català ha agafat el relleu en la defensa d’aquesta tesi. Però el franquisme perviu molt menys del que aquests sectors denuncien, més enllà del folklore de la memòria que aquest diari recorre en la seva edició d’avui. Hi ha, certament, hàbits i formes de fer política que poden tenir el seu origen en la dictadura, però la democràcia espanyola és madura i plena, i està totalment consolidada. Actualment,el perill més gran és l’aparició d’un partit, Vox,que no només no renega del franquisme, sinó que el reivindica.