Recolzaments per a la inestabilitat

Inici problemàtic de la legislatura. Pedro Sánchez vol governar a l’esquerra amb la col·laboració indirecta de la dreta. Difícil, però no impossible. Posats a comptar i recomptar vots i malgrat que la majoria ja no sigui de 176 diputats per la suspensió dels quatre independentistes empresonats, no arriba a obtenir-la en primera votació. Deixem de banda el que s’ha de fer per compilar uns recolzaments tan dispars com els del PNB, els dels nacionalistes canaris o els d’un càntabre més un valencià díscol. Tot té un preu i no és precisament de la seva hisenda personal o de partit que l’aspirant a revalidar la presidència ho paga. Una vegada obtingut o donat per fet el recolzament de Podem, continuen sobrant vots en contra. Amb dues abstencions, l’escull es podria salvar. Pel que sembla, el PP estaria disposat a concedir aquestes dues abstencions dels seus socis navarresos a canvi del Govern de la comunitat foral i la seva capital. Maniobra d’últim recurs que podria fallar si el PNB, el principal perjudicat per la pèrdua del veí-germà, es nega a pagar una factura amb què no comptava. Números precaris, molt precaris. Amarrar la investidura amb fils i filigranes no és el mateix que construir una majoria amb perspectives d’estabilitat.

La possibilitat, per molts i influents sectors sol·licitada, d’un pacte de legislatura entre el PSOE i Ciutadans s’ha difuminat. Sánchez, acostumat al funambulisme, prefereix tenir les de mans lliures tot i que això el condemni a tota mena de combinacions per mantenir-se al poder. Rivera no s’ha deixat temptar i s’entossudeix a intentar el que les urnes han revelat impossible, substituir el PP com a partit alfa de la dreta. Descartada l’única majoria estable a l’abast, quedava la possibilitat d’arribar a una entesa, tot i que no fos cordial, amb ERC. La situació no ho permet sense caure en el frontisme i la divisió de la política hispana en dos blocs. La renúncia del PSOE i Cs a un acord i la prioritat del cordó sanitari a l’independentisme, tot i que sigui el bo o el considerat menys dolent, comporten el retorn a l’equilibrisme. L’objectiu no explicitat però evident és governar amb Podem amb la benedicció de la dreta. Per l’esquerra cap al centre. O cap al centre amb Cs si a Rivera no li surt bé l’exclusió de Vox en el doble pacte de Madrid amb el PP.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Sánchez pressiona la dreta, no en nom d’un ideari ni d’un programa, sinó del patriotisme, no sabem si de partit o d’estat. Si no vol una reedició del famós govern Frankenstein que depengui dels independentistes, Casado l’ha de recolzar a canvi de gairebé res, per responsabilitat. Alhora, Sánchez pressiona Podem.Si Iglesias no vol ser el responsable d’una altra repetició de les eleccions o d’un gir ‘in extremis’ cap a Ciutadans, ha de renunciar a la coalició o al pacte de legislatura. Només un ministeri salvaria el líder de Podem de ser qüestionat des de dins. Es posi com es posi, no l’obtindrà. A tot estirar, algun company de viatge.

Investidura precària; legislatura inestable.