EN CLAU EUROPEA

La UE, sota la pressió de Trump

Els EUA volen allunyar el Regne Unit del mercat europeu amb un tractat incompatible amb les regles comunitàries

La falta de lideratge clar i ferm a Europa limita la capacitat de resposta a l'unilateralisme nord-americà

3
Es llegeix en minuts
zentauroepp48508990 president donald trump  with first lady melania trump  point190607124722

zentauroepp48508990 president donald trump with first lady melania trump point190607124722 / Alex Brandon

El president nord-americà, Donald Trump, ha aprofitat aquesta setmana la seva gira europea per continuar intentant debilitar la Unió Europea (UE) i fent-se el desentès a la crida del president francès, Emmanuel Macron, a recuperar l’esperit de Normandia perquè els EUA i Europa actuessin junts de comú acordEmmanuel Macron. La nova ofensiva de Trump es produeix en un moment d’absència de lideratge clar i ferm a la UE i amb els principals governs membres debilitats per la contestació i la fragmentació política interna.

A més dels reiterats esforços de la Casa Blanca perquè el Regne Unit es distanciï dels seus socis continentals abandonant quan abans la UE i per conrear una relació privilegiada amb els països de l’Est, els EUA han començat a coaccionar els seus aliats europeus per les noves estructures de defensa de la UE. Tot això enmig d’una guerra comercial des de juny del 2018, l’amenaça de sancions contra les empreses que no acatin el boicot nord-americà a l’Iran i l’inici d’accions judicials als EUA contra les companyies europees que operen a Cuba.

Trump va redoblar a Londres la seva campanya a favor d’un ‘brexit’ abrupte, va prometre un acord comercial “extraordinari” i va donar suport als dirigents britànics partidaris de la ruptura total amb la UE. Al primer ministre irlandès, Leo Varadkar, fins i tot li va comentar a Dublín que el ‘brexit’ li aniria “molt bé” a Irlanda “amb el seu mur i la seva frontera”, evidenciant el seu desconeixement de les prioritats irlandeses.

El conseller de Seguretat Nacional, John Bolton, manté contactes regulars per telèfon amb els membres del Govern britànic partidaris d’un ‘brexit’ dur per encoratjar-los a perseverar en el seu objectiu. Washington exigeix en el futur tractat comercial que el Regne Unit abandoni el marc regulador europeu i assumeixi el nord-americà, com han indicat el secretari de Comerç nord-americà, Wilbur Ross, i el representant de Comerç dels EUA, Robert Lighthizer. Això implicaria allunyar el Regne Unit del mercat continental europeu, que és el destí del 44% de les exportacions britàniques.

Frontera dura

Les condicions nord-americanes farien impossible també el respecte dels Acords de Pau del Divendres Sant per a Irlanda del Nord (1998), ja que comportaria la reinstauració d’una frontera dura entre les dues Irlandes. Washington exigeix que el Regne Unit abandoni les normes de seguretat alimentària europees, que ara impedeixen l’exportació de pollastres clorats per les seves deficiències higièniques o de carn hormonada. Els EUA també reclamen accés de les seves companyies al Servei Públic de Salut britànic, canvis en les normes sobre productes químics, equips mèdics, etc.

Amb la UE, Washington ha obert un contenciós addicional arran de les noves estructures de defensa i del Fons Europeu de Defensa, destinat a reforçar la indústria militar europea. Els vicesecretaris de Defensa Ellen M. Lord i Andrea L. Thompson van enviar una carta l’1 de maig a la ‘ministra’ europea d’Afers Exteriors, Federica Mogherini, queixant-se que no es garantia la participació de companyies nord-americanes en els projectes de desenvolupament industrial militar finançats amb fons públics de la UE i que la propietat intel·lectual d’aquests projectes s’hagués de quedar a Europa.

Notícies relacionades

El responsable per a Assumptes Europeus dels EUA, Michael J. Murphy, va amonestar a Washington el 22 de maig els ambaixadors del Comitè Polític i de Seguretat de la UE per no voler modificar els projectes de reglament, com reclamava els EUA. L’ambaixador nord-americà davant de la UE, Gordon Sondland, va elevar la pressió a l’indicar que, si no es modificaven els reglaments, els EUA es veurien obligats a respondre al que considera unes mesures “unilaterals i proteccionistes”.

Coalició governamental

La falta d’un lideratge i de cohesió interna a la UE dificulten una resposta efectiva a l’unilateralisme nord-americà. Macron, que aspira a encapçalar un renaixement europeu, està qüestionat pels francesos i només va aconseguir el 22,4% dels vots en els comicis europeus de maig. A Alemanya, la potència dominant europea, els democristians de la cancellera Angela Merkel imploren a l’enfonsat Partit Socialdemòcrata que no trenqui la coalició governamental. Itàlia està dividida i captiva de l’ultradretanisme de La Lliga de Matteo Salvini. A Espanya, la fragmentació política i l’extrema polarització de la dreta limitaran el Govern socialista. A Polònia, el principal país de l’Est, la divisió és tan profunda que el Govern i l’oposició han commemorat per separat el 30 aniversari de les primeres eleccions lliures. I en altres països els governs són qüestionats a les urnes (Holanda, Romania, Eslovàquia) o amb massives manifestacions (República Txeca).