Brigades interautonòmiques

Hi va haver un temps en què van visitar el nostre país un grapat de persones provinents d’altres latituds i parladors d’altres llengües que van optar per fer seva la causa catalano-espanyola fins a enfangar-s’hi tant que van obtenir cadira fixa als cenacles. Van ser els nostres primers ambaixadors: Orwell, Genet, Hammet, Hemingway... brigadistes culturals que van prendre nota del que passava per aquí perquè el món se n’assabentés.

També, dècades més tard, Catalunya va comptar amb la solidaritat d’algunes personalitats espanyoles, preferentment intel·lectuals, escriptors i gent de la faràndula establerts a Madrid que estaven a favor d’un reconeixement específic de l’assumpte català, recolzament que va anar minvant a mesura que veien com el seu ‘catalanisme’ influïa negativament en les vendes dels seus productes a Espanya. Fins que un dia, molt seriosament, ens van preguntar, mirant-nos als ulls: “Però, ¿us heu tornat bojos, o què?

Va ser en aquest mateix temps en què, parlant amb els nostres amics de tota la vida, als qui suposàvem en perfecta sintonia amb nosaltres, ens van fer saber que els anava la vida en allò de la independència i no podien entendre per què nosaltres no èrem amb ells. I viceversa. Llavors encara rondaven per aquí algunes escletxes de ‘fair-play’, i, a base de bon humor, vam aconseguir conciliar temporalment les nostres diferències.

Fins que uns i altres –excepte les excepcions (sic)– van decidir que era una malversació de temps i un risc per a la presumpta amistat fonamentar les seves trobades en el monotema de l’ou i la gallina. (“Pots portar un cavall fins a l’aigua, però no obligar-lo a beure”, van pronosticar els sioux.)

Notícies relacionades

Cotarelo tanca el seu blog atacant Rufián: "En Catalunya ha más inquina que en España"

Cotarelo i els serrells

En aquests últims anys han tornat a desembarcar a les nostres aigües jurisdiccionals alguns brigadistes interautonòmics per comprometre’s –ja que a Espanya, pel que sembla, no hi ha aventura possible– amb una de les ‘dues Catalunyes’, i, òbviament, han sigut acollits amb alfombra groga i estelades al vent. Dos noms: Bea Talegón i Ramón Cotarelo, tots dos imprescindibles a les més aguerrides pàgines, ones i pantalles subvencionades pels diners públics catalans

I de cop i volta, el politòleg Cotarelo va i deixa anar «!A Catalunya hi ha més malvolença que a Espanya!» A partir d’ara defensarà la seva nova tesi amb tanta passió com va defensar la contrària. Jacques Prévert tenia raó: “No s’ha de deixar que els intel·lectuals juguin amb llumins”.